Els frescos que fa gairebé mil anys van pintar-se a moltes de les esglésies dels Pirineus pertanyen a diversos autors. Els mestres més coneguts són el de Pedret i el de Taüll, que deuen el nom als temples on van deixar les seves obres.
1. Què defineix la pintura romànica?
- L'ús de tintes planes.
- L'absència de llum: no pinten ombres.
- No hi ha paisatges darrere les figures, que estan descontextualitzades.
- La tendència a la frontalitat.
- Les figures estereotipades.
2. Tota la pintura romànica és religiosa?
Pràcticament tota la que es conserva al notre país ho és, en el ric patrimoni d'esglésies romàniques que hi ha als Pirineus. Però també hi ha mostres d'art civil en algun castell. La pintura mural és la que se situa a les parets, utilitzant la tècnica del fresc. Els temes preferits eren el pantocràtor i la Verge amb el Nen.
3. Les esglésies estaven totalment pintades?
No, això depenia del pressupost. Sovint eren com quadres, però en lloc de penjar-se es pintaven a la paret. La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l'exterior com a l'interior. Però les pintures més importants es reservaven per a l'interior dels temples.
La pintura sobre taula utilitzava la tècnica del tremp, barrejant pigments i rovell d'ou, per decorar la part frontal i els retaules de fusta que decoraven els altars. Les miniatures eren petites pintures amb què s'il·lustraven llibres, com ara bíblies, còdexs i santorals.
La pintura sobre taula utilitzava la tècnica del tremp, barrejant pigments i rovell d'ou, per decorar la part frontal i els retaules de fusta que decoraven els altars. Les miniatures eren petites pintures amb què s'il·lustraven llibres, com ara bíblies, còdexs i santorals.
4. Com se sap qui pagava les pintures?
Normalment no se sap, excepte en alguna raríssima ocasió en què s'hi feien retratar, amb la mateixa estètica que la resta de l'obra. Es reconeix els mecenes perquè porten un ciri a la mà i l'altra la tenen oberta, en senyal d'oferir.
5. Com es poden datar les pintures?
En els casos en què hi apareixia el mecenes solien escriure-hi també el nom. Gràcies a això s'han pogut datar algunes pintures. Aquest és el cas de Sant Pere del Burgal, on hi apareix pintada la comtessa Llúcia de Pallars, perfectament documentada en la història.
6. Existeixen gaires figures de mecenes?
A més de la pintura de la comtessa Llúcia de Sant Pere del Burgal, al nostre país es coneixen tan sols dos altres mecenes pintats: els de Santa Maria d'Àneu i els de Sant Pere d'Esterri d'Àneu.
7. Els pintors, signaven d'alguna manera?
A totes les pintures hi acostuma a aparèixer un símbol que s'interpreta com un senyal del pintor: té forma de cuc amb la boca oberta. A més, la tècnica que emprava cada pintor és un element diferenciador.
8. Què se sap del mestre de Taüll?
Ben poca cosa. Algunes fonts creuen que el seu orígen és italià, mentre d'altres el situen a França, ja que era d'allà d'on sembla que procedien els pigments que utilitzava per a fer una pintura blanca.
9. Com se sap que el mestre de Pedret és italià?
Es dedueix perquè a les seves obres hi ha elements iconogràfics italians, i pinta sants d'aquell país, com Sant Piero.
Les obres d'aquest mestre i del seu cercle es caracteritzen pel seu classicisme i una forta influència Llombarda. Es troben obres amb un estil similar a Itàlia, més concretament a San Vicenzo a Galiano i a San Pietro a Civate.
Les obres d'aquest mestre i del seu cercle es caracteritzen pel seu classicisme i una forta influència Llombarda. Es troben obres amb un estil similar a Itàlia, més concretament a San Vicenzo a Galiano i a San Pietro a Civate.
10. Com se sap que hi hagué un "mestre de Pedret" i no dos o tres?
Hi ha experts que afirmen que a les obres que se li atribueixen hi ha almenys les mans de dos artistes. En tot cas, tothom està d'acord que, fos una o més persones, l'important és que hi hagué un "taller de Pedret" que treballà d'una manera determinada. I posats a dubtar, qui sap si el mestre no fou, en realitat, una dona, com la misteriosa Elisava, que va signar el magnífic penó brodat de Sant Ot.