300 historiadors denuncien el bloqueig dels arxius d'Afers Exteriors

Investigadors d'arreu del món han signat un comunicat que exigeix al govern l'accés a la documentació diplomàtica de caràcter històric que es manté classificada

Ministeri d'Afers Exteriors
Ministeri d'Afers Exteriors
15 de juliol del 2013
Autor
Carla Galisteo
El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació manté classificada com a secreta pràcticament tota la documentació dels seus arxius des de 2010, entre la qual hi ha tots els fons històrics que contenen papers diplomàtics dels segles XV al XX. Per aquest motiu, 300 investigadors han signat un comunicat que ja ha arribat al Congrés i al Senat en què exigeixen que es desbloquegi l'accés a la tota documentació diplomàtica espanyola de caràcter històric.

L'Estat espanyol impedeix als investigadors dur a terme una recerca històrica completa que tingui en compte aspectes internacionals. No poden accedir, per exemple, a la documentació referent a les relacions entre la dictadura de Primo de Rivera i la Societat de Nacions, a la política del protectorat espanyol al Marroc, a l'actuació espanyola en la Segona Guerra Mundial o a la repressió franquista.

En el comunicat, els signants denuncien que el bloqueig a la documentació històrica atempta contra els principis de transparència que se suposa que ha de tenir un estat democràtic, i exigeixen que el Ministeri de Defensa reprengui la desclassificació de 10.000 documents militars d'entre 1936 i 1968, que estava preparada des de 2011 i que va ser cancel·lada el maig de 2012.

El bloqueig d'aquests arxius va ser descobert el març de 2011 per dos investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, Álvaro Jimena Millán i Carlos Sanz Díaz, quan van sol·licitar autorització a l'Arxiu General del Ministeri d'Afers Exteriors per consultar documentació per a les seves respectives recerques acadèmiques. Ambdós van rebre una negativa com a resposta, que especificava que la informació sol·licitada era "secreta" per un acord del Consell de Ministres del 15 d'octubre de 2010, que no havia estat publicat.

Entre els signants de la petició hi ha historiadors de tot el món, com Ángel Viñas, Jean-Marc Delaunay, Ángeles Egido León, Helen Graham, Borja de Riquer, Henry Ettinghausen o Christopher Schmidt-Nowara, així com l'ambaixador espanyol Carlos Miranda i l'escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs.