Escapades de patrimoni

Us proposem unes escapades per redescobrir a l'estiu alguns dels espais patrimonials més importants del país

26 de març del 2018

Un estiu de música, gastronomia i història als espais patrimonials del país

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura, organitza un munt d’activitats, concerts, jocs, visites teatralitzades i muntatges teatrals als monuments, museus i jaciments del país. Aquí us fem una selecció de les propostes imprescindibles.
 

Tres en un episcopal a Girona

Hi ha vida més enllà de les rutes de 'Joc de trons' a Girona. La ciutat conserva tresors com la catedral, amb l'espectacular escalinata de 90 graons que condueixen a l'entrada principal o la seva única nau que, amb 23 metres d’amplada, és la segona més gran del món, per darrere de la de Sant Pere del Vaticà. Aixecada entre els segles XI i XVIII, l'edifici es compon d’un conjunt de murs i espais d’estils que van des del romànic vegeu el claustre i la torre de Carlemany fins al barroc de la façana i de la cinematogràfica escalinata. Ara es pot visitar amb una entrada de 10 € que inclou, també, la visita a la basílica de Sant Feliu i al Museu d'Art, situat al Palau Episcopal.

La basílica de Sant Feliu
Va ser catedral fins al segle X i el seu campanar, dels segles XIV-XVI, ens diu que és un dels edificis gòtics més representatius de Girona. Del seu interior destaquen els vuit sarcòfags pagans i paleocristians del segle IV i el Crist Jacent del mestre Aloi (segle XIV).

El Museu d’Art
Una imponent façana s’alça al costat sud de la catedral gironina. És la del Palau Episcopal, un dels edificis més nobles i espectaculars de Girona que va ser durant segles la residència del bisbe de la ciutat. Després del parèntesi de la Guerra Civil, en què es va convertir en Museu del Poble, l’edifici va deixar de ser residència episcopal el 1973, sis anys abans que comencessin les obres per remodelar-lo i instal·lar-hi el Museu d’Art.

L’equipament conté obres que van des del romànic fins als segles XX i XXI. Hi destaquen les col·leccions d’època altmedieval o ‘El gran dia de Girona’, de Martí Alsina, el gran pintor del realisme a Catalunya, que representa un episodi de la guerra del Francès a la ciutat.

El Museu també inclou l’antic Hospital de Santa Caterina, un edifici del segle XVII que té l’origen al segle XIII, quan per iniciativa popular es va fundar l’hospital de pobres més important de la ciutat. L’espai més destacable és la farmàcia, que, juntament amb la de Llívia, és un dels conjunts més notables dels segles XVII i XVIII.

A la recerca de l'or blanc de Cardona

La Mina Nieves de Cardona, en actiu des del 1929 fins al 1990, va ser una de les mines de sal potàssica més importants del món. Actualment, el recinte miner és el Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Situada a Cardona, és un fenomen natural únic al món, amb un diapir d'uns dos quilòmetres de profunditat.

El parc organitza visites guiades a 86 metres de profunditat. Els visitants passegen per les antigues instal·lacions mineres, dins les galeries de la Muntanya de Sal. A més, es pot entrar a l’edifici de màquines del pou miner i contemplar una joia de l’arqueologia industrial: la maquinària del pou dissenyada i construïda per Alsthom (avui Alstom) als anys 20. 

La visita també es pot fer seguint l'itinerari teatralitzat "Projecte Alquimia: El secret del Liber Salis". Els visitants seguiran dos germans en l'aventura per descobrir un nou mineral. Una activitat ideal per als més petits que els obrirà les portes a la història de la Muntanya de Sal.

La Roca dels Moros: art rupestre declarat patrimoni mundial per la Unesco

El 1998, la Unesco va declarar patrimoni de la humanitat l’art rupestre de l’arc mediterrani, un conjunt format per 757 jaciments on es poden trobar pintures datades entre el Paleolític i l’edat del ferro. Un d’ells és el de la Roca dels Moros, al Cogul (les Garrigues), un jaciment únic amb més de 8.000 anys d’història —això es diu aviat!— que compta amb 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. 

En aquesta ruta us proposem un repte: que busqueu algunes de les representacions més destacades, com la cacera, una figura humana amb un arc i unes fletxes que s’enfronta a un senglar o el ritual batejat com la ‘dansa fàl·lica’, un conjunt de dones amb llargues faldilles i el tors nu que envolten un home amb el sexe exagerat.

Pirates i corsaris a Sant Pere de Rodes

"Galeres a la vistaaa!" De llegendes de pirates i corsaris n'hi ha unes quantes a Sant Pere de Rodes, i és que, durant segles, aquests mariners ferotges van navegar i castigar la costa del cap de Creus, al peu de la qual s'alça el monestir. Aquestes protagonitzen l'activitat familiar 'Pirates i corsaris a Sant Pere de Rodes', que acaba amb un tast de garnatxa i suc per als més petits.

És una manera diferent i divertida de conèixer un dels testimonis més sofisticats de l'arquitectura romànica catalana, un monestir que s'aixeca en un dels cims de la serra de Rodes i que del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d'Empúries. El conjunt monacal estava format per l'església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències per fer-hi vida i el palau de l'abat.

Una mostra de la seva importància també es veia a la portalada, que mostrava diferents escenes de la vida de Crist esculpides en marbre blanc. Malauradament, només ens n'han arribat escassos fragments. Això sí, el monestir continua impressionant, i, a més d'oferir-nos una història emocionant, ens ofereix una de les millors vistes del cap de Creus. I ara, també, una activitat familiar en què els pirates i els corsaris portaran els més petits a descobrir un colós del patrimoni català.

Informació pràctica
L'activitat es pot realitzar els dies 17, 24 i 31 de juliol a les 20 h; tots els dimarts i divendres d'agost a les 20.15 h i el dissabte 8 de setembre a les 19 h. L'activitat és gratuïta per als menors de 8 anys. Té una durada de 75 minuts i per gaudir-ne cal inscriure-s'hi prèviament trucant al telèfon 972 38 75 59 o enviant un e-mail a [email protected].

El monestir de Vallbona de les Monges

Grans gegants de quatre aspes ballen al ritme del vent a la carretera que des de la Conca de Barberà enfila fins a Vallbona de les Monges, a l’Urgell. És un dels símbols inequívocs de la modernització i de la creació d’energies alternatives. Tot i que, una vegada arribats a Vallbona, el temps sembla que s’aturi. Ni un rastre de turistes. Ni un rastre del brunzit del segle XXI. Carrerons nets i ben ordenats. Pràcticament no s’hi veu ni una ànima.

El monestir de Vallbona de les Monges és l’únic del Cister català habitat per monges, les quals s’encarreguen també de l’explotació d’un hort ecològic, fruit d’un procés cap a la conversió ecològica iniciat per la comunitat de germanes l’any 2008. 

Vallbona és un monestir petit, amb singularitats com, per exemple, la forma trapezoïdal del seu claustre, on el visitant pot trobar diferents estils artístics —bona prova que la construcció es va anar fent de mica en mica. Un pas lent que també ha acompanyat tot el procés de restauració del conjunt monàstic. La visita és molt recomanable: sobretot atureu-vos a l’església, on trobareu el sarcòfag de la reina Violant d’Hongria i també el de la seva filla Sança d’Aragó. A l’interior del temple, auster i singular, com manen els cànons del Cister, és especialment recomanable la visita a la capella de Corpus Christi, on hi ha uns relleus gòtics molt singulars.

2018, Any Europeu del Patrimoni Cultural

Museus, monestirs, col·legiates, jaciments, monuments, arxius, biblioteques... Necessitaríem tot el web o potser més per detallar la riquesa del patrimoni cultural català, un llegat material i immaterial que enguany pren més rellevància encara amb motiu de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Catalunya se suma a aquesta iniciativa del Parlament Europeu i del Consell d'Europa amb una agenda d'activitats i accions pensada perquè la ciutadania explori la riquesa i la diversitat patrimonial del país. Les activitats inclouen visites guiades, exposicions, festivals o tallers. Les trobareu totes, a més de més informació sobre l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, en aquest web que ha posat en marxa el Departament de Cultura de la Generalitat.