Les ampolles d'oli fenícies de Mozia revelen com les societats antigues percebien i valoraven les aromes

Un estudi de la Universitat de Tübingen i la Complutense de Madrid mostra que aquests petits recipients ceràmics, datats entre els segles VIII i VI aC, contenien olis perfumats que van tenir un paper clau en el comerç, la memòria cultural i la identitat fenícia

Alguns dels recipients ceràmics trobats a Mozia
Alguns dels recipients ceràmics trobats a Mozia A. Orsingher
28 d'agost del 2025
Autor
Genís Casanovas
Guardar a favorits

Un equip internacional d'investigadors ha analitzat per primera vegada la fabricació, la tecnologia i els continguts de 51 recipients ceràmics procedents de Mozia, un assentament fenici situat en una petita illa davant la costa occidental de Sicília. L'estudi, centrat en les conegudes com a "ampolles d'oli fenícies", ofereix noves perspectives sobre el paper de les aromes en les societats de l'edat del ferro mediterrània.

Aquestes ampolles, d'entre 15 i 18 centímetres d'altura, es caracteritzen per un coll curt amb vora gruixuda, una nansa vertical i un cos globular o ovoide. Tot i la seva simplicitat, eren àmpliament distribuïdes: s'han trobat en tombes, tallers, zones residencials, santuaris i, fins i tot, en restes de naufragis arreu del Mediterrani i de l'Atlàntic. Mozia és, de fet, el jaciment que n'ha proporcionat un nombre més elevat.

L'anàlisi dels residus orgànics conservats a l'interior de vuit recipients ha revelat la presència de lípids vegetals, resina de pi i resina de màstic. Segons la doctora Silvia Amicone, de la Universitat de Tübingen, això confirma que s'utilitzaven per transportar olis aromàtics, que no només eren mercaderies preuades, sinó també instruments culturals de connexió entre comunitats fenícies escampades pel Mediterrani.

Els investigadors destaquen que aquestes aromes actuaven com a vehicles de memòria, mantenint vius els records i les pràctiques compartides entre migrants i comerciants. El fenomen mostra que la mobilitat a l'antiguitat no només implicava el desplaçament de persones i d'objectes, sinó també la circulació d'olors, tradicions sensorials i identitats culturals.

En paraules d'Alessandro Orsingher, un dels autors de l'estudi, cal reconsiderar els processos de migració i intercanvi de l'antiguitat des d'una òptica més àmplia: "Les olors i els perfums van ser tan importants com els béns materials a l'hora de crear vincles i mantenir la identitat entre comunitats disperses".

Així, darrere de la seva aparença discreta, les petites ampolles fenícies de Mozia expliquen una història de comerç, de memòria i d'identitat que perfuma encara avui la recerca sobre les societats antigues.