Àngel Casals

L'historiador és professor d'Història Moderna a la UB i membre de l'equip directiu de l'excavació a Centelles

Àngel Casals
Àngel Casals Enrique Marco
28 de juliol del 2010

 

Enguany esteu treballant en la segona campanya d'excavacions al castell de Centelles. Abans que res, caldria explicar què es va fer en la primera, la de l'any passat.La campanya de l'any passat no podia oferir grans resultats perquè estàvem obrint un espai nou que mai s'havia excavat. Així que podríem dir que es va fer una feina de retirada d'enderrocs i descobriment d'estructures. Una feina poc vistosa però molt necessària.

Quines novetats està aportant aquesta segona campanya d'excavacions?
Aquest any ja hem arribat als nivells d'ús de l'edificació excavada en una cronologia que va dels segles xv a xvii. Han aparegut estris de la vida quotidiana, com fragments de plats. També s'han trobat estructures noves que demostren que es van anar fent obres de reforma de l'estructura original fins al segle xvii. Per tant, ja podem començar a entendre com es vivia al castell, i, amb una mica més de temps, podrem entendre millor les diverses fases que va tenir la fortalesa.

Quina és la importància del castell de Centelles dins la història de Catalunya?
El de Centelles és un dels grans castells senyorials de la Catalunya medieval i moderna. La seva situació geogràfica –a l'entrada de la Plana de Vic– el va convertir en un punt de gran importància estratègica en diverses de les guerres que ha viscut el nostre país. De moment ja tenim documentat el seu ús com a base d'operacions en la guerra de 1653-1659 contra França com a posició dels voluntaris austriacistes en 1'aixecament contra Felip V de 1705, i també el seu ús com a amagatall de les partides carlines del segle xix.

Tot i que amb això ja estaríem davant un patrimoni històric excepcional, cal tenir present que el castell de Centelles va estar a punt de convertir-se en residència reial. Concretament, durant la guerra civil catalana de 1462-1472 va ser lliurada com a residència reial al conestable Pere de Portugal, que va ser rei dels catalans durant el període 1464-1468, època en què es van dur a terme algunes reformes arquitectòniques al castell.

Quines són les perspectives de futur d'aquesta excavació?
Estem davant una estructura de grans proporcions: 200 metres de llargada per 80 d'amplada en la seva màxima extensió. Això significa que faran falta molts anys per treure a la llum la part fonamental de les seves estructures. Naturalment, durant aquest procés les investigacions ens han d'oferir molta informació històrica nova amb la qual es podria fer un circuit explicatiu que portés els visitants des del segle xii fins al xvii. Poques obres poden oferir un viatge en el temps tan ampli com aquesta.

Iniciatives com la del castell de Centelles poden ajudar a fomentar el turisme cultural a la Catalunya Interior?
Sens dubte. Però el que resultarà fonamental, tant en aquest com en altres casos, serà la vinculació d'aquestes estructures amb el seu entorn històric i territorial. Crec que, en aquest sentit, l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles, que és qui impulsa la recuperació del castell, té un projecte molt seriós per recuperar l'antic espai de la baronia de Centelles. Això significarà la recuperació i potenciació dels antics camins, de les antigues estructures agràries i d'altres aspectes característics com les masies o les esglésies. Si a tot arreu s'assumeix aquest plantejament global, es podrà oferir un turisme de qualitat que no dependrà d'un sol punt d'interès, sinó de diversos.