Els antics egipcis tenien una profunda fascinació pels objectes celestials. Una investigació recent ofereix noves perspectives sobre com percebien la Via Làctia i aborda com aquests primers astrònoms observaven i interpretaven aquesta característica prominent del cel nocturn.
El doctor Or Graur, professor associat d'Astrofísica a la Universitat de Portsmouth, ha estat explorant la intrigant connexió entre la Via Làctia i la cultura i la religió egípcies antigues. Creu que podria haver descobert el que seria una representació visual antiga de la Via Làctia. En la seva investigació, el doctor Graur va examinar 125 imatges de Nut, la deessa del cel, en 555 fèretres egipcis antics que daten de fa gairebé 5.000 anys per determinar si podria estar associada amb la Via Làctia.
Nut sovint es representa com una dona nua arquejada sobre el seu germà Geb, simbolitzant el paper de protectora de la Terra contra el caos còsmic i la seva implicació en el cicle solar (engolint el sol al vespre i donant-lo a llum a l'alba). Habitualment adornada amb estrelles o discs solars en escenes que representen el dia i la nit, la postura de Nut significa la seva connexió amb ambdós fenòmens celestials i el seu paper com a protectora de la Terra.
Tanmateix, en el fèretre de Nesitaudjatakhet (una cantant d'Amun-Re que va viure fa uns 3.000 anys) Nut és representada de manera diferent. Una corba negra inusual travessa el seu cos des dels peus fins als dits de les mans, amb estrelles distribuïdes uniformement per sobre i per sota d'aquesta línia. Aquesta representació única suggereix una possible connexió entre la imatge de Nut i l'aparença de la nostra galàxia en temps antics.
"Em sembla que la corba ondulant representa la Via Làctia i podria ser una representació de la Gran Fractura (la banda fosca de pols que talla la brillant banda de llum difusa de la Via Làctia). Comparant aquesta representació amb una fotografia de la Via Làctia es pot veure la similitud tan evident", explica el doctor Graur. "Hi ha unes corbes ondulants similars en quatre tombes a la Vall dels Reis. A la tomba de Ramsès VI, per exemple, el sostre de la cambra funerària està dividit entre el Llibre del Dia i el Llibre de la Nit. Ambdós inclouen figures arquejades de Nut mostrades cara a cara i separades per gruixudes corbes ondulants d'or que surten des de la base del cap de Nut i passen per sobre de la seva esquena fins a la part posterior".
En un estudi publicat l'abril del 2024, el doctor Graur va utilitzar una àmplia varietat de fonts antigues, incloent-hi els Textos de les Piràmides, els Textos dels Fèretres i el Llibre de Nut. Comparant aquests textos amb simulacions avançades del cel nocturn egipci, va argumentar que la Via Làctia podria haver determinat la importància de Nut com a deessa del cel en la mitologia egípcia.
La investigació suggereix que a l'hivern la Via Làctia il·luminava els braços estirats de Nut, mentre que a l'estiu delineava la seva columna vertebral al llarg del cel. Des de la publicació inicial, les conclusions del doctor Graur sobre Nut i la seva connexió amb la Via Làctia han continuat evolucionant i desenvolupant-se. "Els textos, per si mateixos, suggerien una manera de pensar sobre la connexió entre Nut i la Via Làctia. Analitzar les seves representacions visuals en fèretres i en murals de tombes va afegir una nova dimensió, que, literalment, va configurar una imatge diferent", va dir el doctor Graur.