Un equip d'arqueòlegs ha descobert a l'assentament romà d'A Cibdá de Armea (Galícia) un trilobit fossilitzat de més de 400 milions d'anys, modificat amb marques artificials per ser utilitzat com a penjoll o amulet. Es tracta del primer fòssil d'aquest tipus confirmat en un context romà i, segons els investigadors, demostra la fascinació dels antics romans pels vestigis del passat prehistòric.
L'article, publicat a la revista Archaeology and Anthropological Sciences, destaca que la peça fou transportada des del sud de la península Ibèrica fins al nord-oest, seguint rutes comercials de l'època, fet que evidencia el seu alt valor simbòlic.
Els autors, encapçalats per Adolfo Fernández-Fernández, historiador de la Universitat de Vigo, afirmen que els romans atribuïen als fòssils significats protectors i gairebé màgics: "El trilobit revela que ja reconeixien l'existència d'animals ancestrals al subsol i els valoraven com a objectes sagrats amb grans qualitats protectores".
Els trilobits, artròpodes marins extingits fa uns 250 milions d'anys, eren desconeguts científicament pels romans, però la seva forma segmentada hauria inspirat tota una sèrie d'objectes protectors i curatius. El fòssil fou localitzat en un antic runam de l'assentament, juntament amb més de 4.000 restes ceràmiques i una inscripció amb el nom MAXSIMVS, que podria indicar un ús votiu dins un santuari domèstic.
Aquest descobriment aporta una nova perspectiva sobre la relació dels romans amb el passat natural i confirma que els fòssils no eren només curiositats, sinó també elements carregats de valor espiritual i cultural.