Tauletes de cera romanes trobades a Tongeren (Bèlgica) als anys trenta del segle XX, han estat desxifrades. Al principi es va creure que eren restes de taulons o caixes, però després es van identificar com a parts de tauletes de cera romanes. Les tauletes eren marcs de fusta que tenien una fina capa de cera utilitzada per escriure-hi diferents textos. Quan els missatges s'inscrivien a la cera amb un estilet, molts cops quedaven impressions gravades a la fusta de sota.
Els fragments de fusta van quedar pràcticament oblidats fins que van ser redescoberts el 2020 per Else Hartoch, directora del Museu Gal·loromà de Tongeren. El nou interès va permetre aconseguir valuoses dades sobre la vida quotidiana i la comunicació en època romana a Tongeren.
Fa un any, el professor Markus Scholz, arqueòleg especialitzat en el món romà i expert en inscripcions a la Universitat Goethe, va atraure l'atenció internacional per haver desxifrat la Inscripció de plata de Frankfurt. Aquest fet va ser important perquè demostrava que al segle III al nord dels Alps creien en Jesucrist. Les capacitats de Scholz han permès que, juntament amb el professor Dr. Jürgen Blänsdorf (emèrit de la Universitat de Magúncia), s'identifiqui escriptura en els fragments de fusta procedents de tauletes de cera romanes trobades a Tongeren.
El procés d'investigació va començar el 2021, durant la pandèmia, quan Hartoch va contactar amb Scholz per demanar-li la seva col·laboració. Amb el suport de Blänsdorf, Scholz va aconseguir extreure informació valuosa d'aquests objectes tan complicats de desxifrar. A diferència del seu treball anterior amb inscripcions de plata, la interpretació d'aquestes tauletes de fusta presentava dificultats concretes. La fusta estava completament resseca i era molt complicat distingir entre marques intencionades i esgarrapades accidentals o danys causats per la sequera. A més, algunes tauletes havien estat reutilitzades diverses vegades, cosa que complicava encara més l'anàlisi.
Es van estudiar 85 fragments que procedien de dos indrets. Un està situat a prop d'un pou del fòrum, on els documents havien estat destruïts deliberadament, i l'altre es troba en un clot fangós utilitzat per llençar-hi tauletes inutilitzables i altres restes. El primer conjunt incloïa contractes i registres oficials; els escrivans sovint pressionaven amb tanta força que les impressions del text quedaven profundament marcades a la fusta. El segon indret va proporcionar còpies destinades a les autoritats o a exercicis d'escriptura d'estudiants, així com un esborrany d'una inscripció per a una estàtua en honor de Caracal·la abans que esdevingués emperador l'any 207 dC.
Segons Scholz, aquesta recerca és extremament lenta, fins i tot amb eines de visualització avançades com la tecnologia de cúpula RTI, i explica que va requerir trobades presencials freqüents malgrat les restriccions de la pandèmia. Compartint els resultats i respectant les mesures de seguretat, com l'ús de mascaretes, Scholz i els seus companys van poder reconstruir de manera progressiva nous coneixements sobre les pràctiques administratives romanes i la vida quotidiana a partir d'aquests textos antics.
De les 85 tauletes descobertes, només la meitat, aproximadament, presenten restes d'escriptura. Tot i això, les lletres, les paraules i els noms desxifrats han proporcionat informació nova de gran importància. Les tauletes confirmen l'existència de determinats càrrecs polítics a la província; per exemple, s'hi esmenta un decemvir, un magistrat d'alt rang, així com lictors, que eren assistents personals dels principals funcionaris estatals o municipals. Cal destacar que els lictors rarament apareixen documentats a les províncies del nord de l'imperi romà.
Les tauletes també aporten informació sobre els habitants locals: algunes persones es van establir a Tongeren després de completar el servei a l'exèrcit romà, i algunes havien servit específicament a la flota del Rin. A més, hi apareixen nombrosos noms d'origen cèltic, romà i germànic, alguns dels quals no s'havien documentat mai. Aquesta diversitat reflecteix clarament l'existència d'una societat multicultural a la regió.