Arqueòlegs a Albània descobreixen la tomba d'un romà de classe alta mort fa 1.700 anys

El mausoleu de pedra calcària, amb inscripcions en honor a Júpiter, és la primera troballa monumental d'aquest tipus al país

L'interior de la tomba trobada a Albània
L'interior de la tomba trobada a Albània Albania's Institute of Archaeology
29 de setembre del 2025
Autor
Genís Casanovas Esteve
Guardar a favorits

Un equip d'arqueòlegs ha descobert a l'Albània nord-oriental una tomba monumental d'època romana, que podria haver pertangut a un ciutadà de classe alta anomenat Gelliano, mort fa uns 1.700 anys a l'antiga província romana d'Il·líric. Es tracta del primer mausoleu romà d'aquestes característiques localitzat al país, segons va anunciar el ministre d'Economia, Cultura i Innovació, Blendi Gonxhja.

La tomba, datada entre els segles III i IV dC, mesura gairebé nou metres de llarg i sis d'ample. Està formada per una escala, un vestíbul d'entrada i una cambra funerària de pedra calcària, on s'han localitzat les restes de dues persones. Les parets presenten inscripcions en grec, una de les quals identifica el difunt principal com a Gelliano, mentre que una altra rendeix culte a Júpiter, déu romà del cel, una dedicatòria sense precedents a la regió.

Segons l'arqueòleg principal de l'excavació, Erikson Nikolli, la segona persona enterrada podria ser un familiar de Gelliano. Malgrat que la tomba va ser saquejada en època antiga i també en temps recents amb maquinària pesant, s'hi han trobat valuosos materials, com ara plats de vidre, ganivets, objectes d'os i un fragment de tela brodada amb fil d'or, indici clar de l'alt estatus social del difunt.

L'estructura presenta decoracions esculpides a les vores i al sostre, i els investigadors també han identificat inscripcions en pedres soltes que podrien correspondre a un altre monument proper.

El descobriment té un gran valor històric: el nord d'Albània formava part de l'antiga Il·líria, territori conquerit per Roma després de segles de conflictes. La regió va romandre sota domini romà durant uns sis segles, fins a la caiguda de l'imperi al segle V.

Les autoritats albaneses han destacat que la troballa desperta un gran interès tant científic com turístic i han anunciat la intenció d'obrir el jaciment al públic en el futur, per contribuir així al creixent atractiu cultural del país.