Un equip d'arqueòlegs suggereix que unes boles de mosquet de plom trobades recentment al camp de batalla de Culloden, a Escòcia, podrien ser la prova d'una acció militar poc reconeguda que va salvar milers de vides jacobites.
Aquestes boles formen part dels més de 100 projectils descoberts al lloc de la batalla, que va tenir lloc el 16 d'abril del 1746. Els investigadors consideren que els projectils estan relacionats amb una de les últimes accions de la contesa: una valerosa defensa per cobrir la retirada de l'exèrcit jacobita.
Una acció de rereguarda oblidada
Segons l'anàlisi, l'acció va ser protagonitzada per un batalló d'uns 150 militars irlandesos, enviats des de França per donar suport al príncep Carles Estuard. Quan els jacobites ja es retiraven, aquest batalló va bloquejar l'avanç dels genets (cavalleria) de l'exèrcit del govern.
El professor Tony Pollard, de la Universitat de Glasgow, explica la importància del fet: "Mentre els jacobites es retiraven, [aquest] batalló irlandès [...] va plantar cara a centenars de tropes muntades a cavall". Aquesta acció "va permetre que milers de jacobites fugissin del camp de batalla".
Tot i la seva importància estratègica, Pollard destaca que aquest sacrifici "rep mencions molt breus en la majoria dels llibres d'història". El cost per a les tropes irlandeses va ser alt: van patir moltes baixes i els supervivents van ser retinguts com a presoners de guerra fins que van ser repatriats a França el 1747.
Encara que l'evidència sembla clara, el professor Pollard manté la cautela científica: "Es requerirà una anàlisi més detallada dels artefactes i del seu patró de distribució abans que puguem fer una declaració definitiva, però actualment no hi ha interpretacions alternatives òbvies".
Context de la batalla
La batalla de Culloden és coneguda com l'última gran batalla lliurada en sòl britànic. Va enfrontar les forces jacobites del príncep Carles Estuard amb l'exèrcit del govern del rei Jordi II, dirigit pel duc de Cumberland. La batalla va acabar amb una derrota rotunda dels jacobites, amb un balanç d'uns 1.600 morts, dels quals 1.500 pertanyien al bàndol del príncep.