Un equip d'investigadors ha desenterrat més de 43.000 fragments de ceràmica amb inscripcions a l'antic jaciment d'Athribis, a l'actual Egipte. Aquestes peces, conegudes com a ostraca, funcionaven com una mena de paper reutilitzable per als antics egipcis.
Els ostraca –trossos de terrissa trencada o pedra– eren utilitzats per escriure missatges breus, llistes i dibuixos. Segons Christian Leitz, de la University of Tübingen, aquestes troballes ofereixen una finestra excepcional a la vida diària de l'època.
"Mostren una varietat sorprenent de situacions quotidianes", explica Leitz. Entre els textos hi ha registres d'impostos, lliuraments de mercaderies, exercicis escolars, textos religiosos i certificats sacerdotals sobre la qualitat dels animals destinats als sacrificis.
El jaciment d'Athribis, situat a uns 110 quilòmetres al nord-oest de Luxor, va ser fundat al segle IV aC. Els investigadors del Tübingen Athribis Project hi treballen des del 2003, inicialment amb l'objectiu d'excavar el temple principal construït per Ptolemeu XII, pare de Cleòpatra.
Les primeres grans troballes d'ostraca es van produir el 2018, quan els arqueòlegs van descobrir una zona residencial amb edificis de tova, magatzems i una gran acumulació de ceràmica. El 2023, en ampliar l'àrea d'excavació, l'equip va començar a trobar entre 50 i 100 fragments diaris.
Amb el conjunt actual de 43.000 peces, Athribis s'ha convertit en el jaciment més ric en ostraca descobert fins avui; supera fins i tot Deir el-Medina, conegut tradicionalment per la seva abundància d'aquest tipus de documents.
La majoria dels textos estan escrits en demòtic –una escriptura cursiva egípcia–, tot i que també n'hi ha en grec, hieràtic, jeroglífic i copte. Alguns dels exemples més recents, datats entre els segles IX i XI dC, estan escrits en àrab.
A més dels textos, molts ostraca presenten dibuixos d'animals, figures humanes i motius geomètrics. Aquest conjunt heterogeni és precisament el que els fa tan valuosos per als historiadors, ja que permet reconstruir aspectes socials, econòmics i culturals de la vida quotidiana.
Tradicionalment, es pensava que aquests fragments només s'utilitzaven quan escassejava el papir. No obstant això, alguns experts creuen ara que els escribes els feien servir deliberadament per la disponibilitat i el baix cost que tenien.
Segons Leitz, el repte actual és gestionar i estudiar aquest enorme volum de material. L'equip espera digitalitzar la col·lecció per facilitar-ne l'anàlisi i preservar-la per a futures investigacions.