Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat trompes fabricades amb cargols de mar. Els resultats han estat publicats en un article a la revista Antiquity i han revelat que els cargols de mar que s'utilitzaven com a trompes eren molt eficaços per a la comunicació a llarga distància i en llocs amb una visibilitat baixa, malgrat que no descarten que es fessin servir com a instruments musicals.
La coautora de l'estudi i investigadora ICREA a la UB, la doctora Margarita Díaz-Andreu, ha declarat que "se sabia que s'havien descobert diversos cargols de mar de Charonia lampas en una zona relativament petita de Catalunya, concretament al curs inferior del riu Llobregat i a la depressió precostera de la comarca del Penedès, a l'est de la ciutat de Barcelona". I va afegir que "se'ls havia eliminat l'àpex, la qual cosa fa pensar a alguns investigadors que podrien haver servit com a instruments sonors".
La recerca mostra que els cargols de mar van ser recol·lectats post mortem; això indica que no van ser recollits per menjar els mol·luscs que contenien. Això reforça l'argument que es van obtenir només per les qualitats sonores.
Díaz-Andreu i el doctorand de la UB Miquel López Garcia, per avaluar la hipòtesi, van analitzar les trompes de cargol de mar en el marc del projecte Artsoundscapes, del Consell Europeu d'Investigació (ERC), i les van tocar amb la supervisió dels conservadors dels museus per estudiar-ne les propietats acústiques.
López Garcia és, a més d'arqueòleg, trompetista professional, fet que li va permetre no només comprovar la capacitat dels cargols de mar per a la comunicació a distància, sinó també el seu potencial com a instruments musicals. "Les trompes de cargol de mar són capaces de produir sons d'alta intensitat i devien ser molt eficaces per a la comunicació a llarga distància", afirma. I fa l'incís que "tanmateix, també poden produir melodies mitjançant la modulació del to, motiu pel qual no es pot descartar la possibilitat que aquests cargols de mar també s'utilitzessin com a instruments musicals amb una intenció expressiva".
En diferents parts del món, els cargols de mar s'usaven per produir so i encara ara tenen aquest ús. A Catalunya, s'han localitzat un gran nombre de trompes de cargol de mar de finals del cinquè mil·lenni i principis del quart abans de Crist, que s'utilitzaven fins fa unes dècades. Malgrat tot, en comparació amb les trompes de cargol de mar d'altres zones, els experts els han dedicat poca atenció.
Cal indicar que la regió estudiada, amb una població densa, es va crear principalment gràcies a les activitats agrícoles neolítiques. S'han descobert trompes de cargol de mar en jaciments separats per desenes de quilòmetres, fet que suggereix que haurien pogut tenir un paper important en la comunicació i la coordinació dins i entre les comunitats. És probable que les pròximes de Gavà servissin de suport per a les activitats, perquè d'allà extreien el valuós mineral de variscita per produir articles de prestigi molt comercialitzats, com denes i collarets.
Es pot dir, doncs, que les trompes de cargol de mar eren més que simples eines per produir so: duien a terme un paper actiu en la configuració de la dinàmica espacial, econòmica i social de les comunitats neolítiques, ja que apropaven les persones a través de la comunicació basada en el so i, potser, la música.
"L'estudi revela que els pobles neolítics feien servir els cargols de mar no només com a instruments musicals, sinó també com a eines poderoses de comunicació, la qual cosa canvia la nostra manera d'entendre el so, l'espai i les relacions socials en les primeres comunitats prehistòriques", conclouen els autors.