La campanya d'excavacions del 2026 al complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) va finalitzar el passat 22 de juliol després d'un mes de treballs, iniciats el 20 de juny, en què han participat més de 300 investigadors i investigadores de diverses institucions nacionals i internacionals. L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) hi ha tingut una participació destacada amb prop de 120 membres entre personal investigador i tècnic i estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L'equip de l'IPHES-CERCA ha coordinat les excavacions als jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador, així com els treballs de rentat i triatge de sediments al riu Arlanzón, que han tornat a proporcionar resultats de gran rellevància per a l'estudi de l'evolució humana.
La troballa més destacada de la campanya s'ha produït a l'estrat Aurora (TD6.2) de Gran Dolina, on s'han recuperat almenys 24 nous fòssils humans atribuïts a Homo antecessor, amb una antiguitat aproximada de 850.000 anys. Entre les restes hi ha fragments cranials, vèrtebres, falanges, dents i diversos ossos llargs. Alguns dels fòssils presenten marques de tall i fractures de percussió relacionades amb el processament dels cossos, fet que aporta noves evidències de les pràctiques de canibalisme documentades en aquest nivell. A més, la recuperació de restes corresponents a individus adults, molt poc representats fins ara, obre noves vies per aprofundir en el coneixement de l'anatomia i la biologia d'aquesta espècie.
Els resultats reforcen el paper de Gran Dolina com un dels principals referents internacionals per estudiar els primers poblaments humans d'Europa. Més de tres dècades després de l'inici de les excavacions, el jaciment continua proporcionant una combinació excepcional de fòssils humans, eines de pedra, restes de fauna i indicadors paleoambientals que permeten reconstruir amb gran precisió la vida dels primers europeus.
La campanya també ha aportat noves dades als altres jaciments d'Atapuerca. A Sima del Elefante, els treballs als nivells més antics del jaciment, amb una cronologia superior als 1,2 milions d'anys, han permès recuperar abundants restes de fauna i eines lítiques que amplien el coneixement sobre els primers grups humans que van ocupar la serra. A Galería, l'excavació d'un nivell datat fa uns 300.000 anys ha proporcionat més de 900 restes faunístiques i prop de cinquanta eines de pedra, cosa que confirma l'aprofitament sistemàtic dels animals per part dels homínids.
A Cueva Fantasma, les excavacions han documentat noves evidències d'ocupacions neandertals i han confirmat l'existència d'un important cau d'hienes, amb una excepcional concentració de copròlits i restes de fauna. Mentrestant, a la cova d'El Mirador s'han localitzat els nivells del Plistocè que es buscaven des del 2009, juntament amb abundants materials del Neolític, entre els quals destaquen ceràmiques decorades, eines d'os i de pedra i restes vegetals que aporten informació sobre les primeres comunitats agrícoles i ramaderes.
Paral·lelament, els treballs de rentat i triatge de sediments al riu Arlanzón han permès processar prop de 12 tones de sediments procedents dels diferents jaciments. Aquestes tasques han facilitat la recuperació de nombroses restes de petits vertebrats, fonamentals per reconstruir les condicions ambientals i climàtiques del passat, així com diverses troballes de gran interès per als estudis bioestratigràfics.
La campanya de 2026 ha estat també el segon any de treball del nou equip de codirecció del Projecte Atapuerca, integrat per investigadors de l'IPHES-CERCA, la URV, el CENIEH, la Universitat de Burgos i la Universitat d'Alcalá. Els resultats obtinguts consoliden Atapuerca com un dels principals laboratoris naturals del món per a l'estudi de l'evolució humana i reforcen el lideratge científic internacional d'un projecte que continua ampliant el coneixement sobre els primers pobladors d'Europa, les poblacions neandertals i les comunitats del Neolític.