En ple segle XXI, alguns veïns d'Atenes començaran a rebre aigua a les seves llars a través d'un aqüeducte construït fa gairebé 2.000 anys sota l'imperi romà. Es tracta de l'aqüeducte d'Adrià, una obra monumental del segle II dC que ha estat restaurada per fer front a la greu escassetat d'aigua que viu Grècia a causa del canvi climàtic.
"És molt emocionant que una infraestructura tan antiga pugui tenir una funció tan important avui dia", diu l'Eleni Sotiriou, una veïna de 65 anys de Halandri, el barri on es prova el projecte. Sotiriou, molt compromesa amb la sostenibilitat, insisteix que "no hi ha una font il·limitada d'aigua" i critica usos innecessaris com rentar cotxes amb aigua potable.
Grècia, i especialment la seva capital, ha patit en els darrers anys una combinació devastadora de sequeres, onades de calor, incendis forestals i un augment de la demanda hídrica per l'increment del turisme. L'any passat, diverses illes gregues van haver de racionar l'aigua, i els agricultors van veure les seves collites greument afectades.
Davant aquest panorama, les autoritats d'Atenes estan impulsant diverses mesures: modernització de la xarxa hídrica, connexió amb llacs artificials, reutilització d'aigües residuals..., però la més sorprenent de totes mira cap al passat.
Segons Giorgos Sachinis, responsable d'estratègia i innovació de l'empresa d'aigües d'Atenes, "el miracle és que encara funciona". El projecte, desenvolupat durant cinc anys, connecta ara l'aqüeducte amb un tram de nova canonada de quatre quilòmetres per portar l'aigua fins a les llars de Halandri. Aquesta aigua no serà potable, però es podrà fer servir per regar jardins, netejar carrers o omplir cisternes, i es podrà reduir així l'ús d'aigua potable.
L'aqüeducte, construït per ordre de l'emperador romà Adrià per alimentar les termes i abastir la ciutat, va funcionar durant més de 1.300 anys, fins que va quedar en desús durant l'ocupació otomana. Va ser breument reactivat al segle XIX, però oblidat novament amb la construcció del primer embassament modern als anys 1920. Tot i això, l'aigua mai no ha deixat de circular sota terra i recull aportacions de fonts subterrànies i rierols en el seu recorregut des d'un massís al nord d'Atenes fins al centre de la ciutat.
"La majoria d'atenencs ni tan sols saben que existeix", diu Theodora Tzeferi, arqueòloga del Ministeri de Cultura i responsable de la supervisió del projecte. "És invisible, però viu". Ara, aquest tresor ocult podria ajudar a canviar el model de gestió hídrica de les ciutats modernes.