Una 'bèstia mítica' de l'edat del ferro: el casc de poni escocès que triomfa als EUA

La peça decorativa de Torrs, trobada en una zona pantanosa fa dos segles, protagonitza una gran exposició sobre l'art cèltic a la Universitat de Harvard

Casc de poni amb banyes
Casc de poni amb banyes Hardvard Art Museums
7 de març del 2026
Autor
Genís Casanovas Esteve
Guardar a favorits

Un casc de poni amb banyes, recuperat d'una zona pantanosa al sud d'Escòcia fa més de 200 anys, s'ha convertit en una de les peces estrella d'una nova exposició als Estats Units. L'artefacte, que té més de 2.000 anys d'antiguitat, s'exhibeix per primera vegada fora de les fronteres britàniques.

Segons el doctor Fraser Hunter, conservador d'Edat del Ferro dels Museus Nacionals d'Escòcia (NMS), aquesta vestidura hauria donat a l'animal l'aparença d'una 'bèstia mítica'. L'objecte va ser descobert l'any 1812 durant el drenatge de l'antic llac de Torrs, prop de Castle Douglas, i ara forma part de la mostra Celtic Art Across the Ages als Museus d'Art de Harvard (HAM), a Massachusetts.

Connexió cèltica a Boston

L'elecció de Boston per a aquesta exposició no és casual. Hunter explica que la ciutat té una forta tradició d'herència irlandesa i cèltica: "Estaven molt interessats a analitzar el desenvolupament de la identitat cèltica, i les nostres col·leccions són realment potents en aquest àmbit".

A més del casc de poni, la mostra inclou altres tresors escocesos: un braçalet de l'edat del ferro, una fíbula (agulla) del període romà trobada a les Highlands, una caixa de fusta 'gloriosa' procedent de les illes Òrcades i escultures i joies que cobreixen gairebé 1.000 anys d'història.

El 'Ferrari' de l'antiguitat

El casc de Torrs ha estat durant molt de temps objecte de debat acadèmic. Després de ser trobat, va passar a formar part de la col·lecció de l'escriptor Sir Walter Scott, conegut per embellir les seves peces. Això va fer dubtar els historiadors sobre si les banyes i el casc realment anaven junts.

Tanmateix, una crònica periodística de l'època descoberta recentment confirma que els dos elements estaven units en el moment de la troballa. Hunter assenyala que, en aquella època, els ponis eren símbols d'estatus i s'utilitzaven per estirar carros de guerra, que descriu com els "Ferraris del període". "Amb les banyes posades, la intenció era convertir el poni en una criatura fantàstica i elevar així l'animal més enllà del seu estat natural", afirma l'expert.