El passat dissabte, Barcelona va viure una escena insòlita i carregada de simbolisme. Milers de persones es van congregar als voltants de la Catedral per assistir al Bombardeig de poemes, una intervenció artística en què un helicòpter va llançar prop de 100.000 poemes sobre la llibertat. L'acte s'emmarca en la commemoració dels 50 anys de la fi de la dictadura franquista, el 1975.
La iniciativa ha estat impulsada pel col·lectiu xilè Casagrande, conegut internacionalment per portar aquesta acció a ciutats que han patit episodis de violència i conflicte. Després de passar per Santiago de Xile, Dubrovnik, Guernica, Varsòvia, Berlín, Londres, Madrid i Rotterdam, Barcelona s'ha convertit en la novena ciutat que acull aquest projecte que substitueix les bombes per versos i convida la ciutadania a mirar el cel des de l'esperança, no des de la por.
L'elecció de la plaça de la Catedral no és casual. Durant la Guerra Civil, aquesta zona de Ciutat Vella va ser una de les més castigades pels bombardejos de l'aviació feixista italiana. Amb aquesta acció, els organitzadors han volgut resignificar un espai profundament marcat pel trauma històric, transformant-lo en un escenari de cultura, reflexió i reivindicació de la memòria democràtica a través de la poesia.
Els poemes, escrits per cinquanta autors catalans i cinquanta de xilens, abordaven la llibertat des de perspectives diverses, com la memòria, l'exili, la resistència o el silenci. A mesura que els versos queien sobre la plaça, centenars de persones els recollien del terra; d'aquesta manera l'acte va esdevenir una experiència col·lectiva que va unir art, participació ciutadana i record històric.