Simona Sajeva, una de les expertes en pintura mural més reconegudes del món, ha elaborat a instàncies del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) un estudi sobre les conseqüències de restituir les pintures al monestir de Sixena. SÀPIENS ha accedit en exclusiva al contingut d'aquest informe, que el MNAC ja hauria presentat als jutjats d'Osca.
Aquestes són les seves conclusions:
1. La sala del monestir on anirien els murals és molt problemàtica perquè està exposada a fonts directes d'humitat, ja que els murs donen directament a l'exterior. Això fa que el control climàtic sigui molt costós i pugui fallar.
2. Durant dècades, els murs han estat exposats a la intempèrie. Això ha fet que en les pedres que conformen els murs hi hagi colònies bacteriològiques, que no es poden eliminar fàcilment. Igualment, les intervencions que s'hi han fet amb formigó aquests darrers anys han estat molt perjudicials. Per Sajeva, és incompatible amb poder-hi posar les pintures al damunt. I també és molt difícil treure el formigó. A més, abans d'una eventual instal·lació s'hauria de fer un registre climàtic de la sala durant un any.
3. Si es fes efectiu el trasllat, s'hauria de fer amb un vehicle especial i climatitzat per minimitzar les vibracions al màxim i a una velocitat estudiada. També s'hauria de fer sense treure les pintures dels seus suports per no malmetre-les. Un altre problema és que les pintures amb els suports no encaixen amb els arcs del monestir de Sixena. De fet, no passarien ni per la porta del monestir.
4. Per tot, això, Sajeva conclou que el trasllat és inviable i que el monestir no està en condicions de rebre les pintures.
SÀPIENS publica aquestes conclusions en el número d'aquest gener. També s'hi inclouen els altres informes tècnics encarregats pel MNAC, una cronologia del pols judicial i la llarga història que s'amaga darrere dels objectes i les pintures murals reclamades.
Aquestes són les seves conclusions:
1. La sala del monestir on anirien els murals és molt problemàtica perquè està exposada a fonts directes d'humitat, ja que els murs donen directament a l'exterior. Això fa que el control climàtic sigui molt costós i pugui fallar.
2. Durant dècades, els murs han estat exposats a la intempèrie. Això ha fet que en les pedres que conformen els murs hi hagi colònies bacteriològiques, que no es poden eliminar fàcilment. Igualment, les intervencions que s'hi han fet amb formigó aquests darrers anys han estat molt perjudicials. Per Sajeva, és incompatible amb poder-hi posar les pintures al damunt. I també és molt difícil treure el formigó. A més, abans d'una eventual instal·lació s'hauria de fer un registre climàtic de la sala durant un any.
3. Si es fes efectiu el trasllat, s'hauria de fer amb un vehicle especial i climatitzat per minimitzar les vibracions al màxim i a una velocitat estudiada. També s'hauria de fer sense treure les pintures dels seus suports per no malmetre-les. Un altre problema és que les pintures amb els suports no encaixen amb els arcs del monestir de Sixena. De fet, no passarien ni per la porta del monestir.
4. Per tot, això, Sajeva conclou que el trasllat és inviable i que el monestir no està en condicions de rebre les pintures.
SÀPIENS publica aquestes conclusions en el número d'aquest gener. També s'hi inclouen els altres informes tècnics encarregats pel MNAC, una cronologia del pols judicial i la llarga història que s'amaga darrere dels objectes i les pintures murals reclamades.