Les darreres excavacions arqueològiques realitzades a Mohenjo-daro, a l'actual Pakistan, han fet replantejar els orígens de la civilització de l'Indus i el paper d'aquesta ciutat en els inicis de la civilització urbana. Els investigadors han descobert que aquesta ciutat, una de les primeres grans urbs del món, és més antiga del que es pensava; n'han situat l'origen entre el 3300 i el 2600 aC.
Els treballs, realitzats per una missió internacional, han reanalitzat estructures clau del jaciment, com una antiga muralla que inicialment es considerava un simple dic. L'estudi estratigràfic ha revelat que aquesta estructura es va construir i ampliar al llarg de diversos segles, fet que evidencia una evolució urbana progressiva i planificada. La descoberta contradiu la idea tradicional que Mohenjo-daro havia aparegut de manera sobtada com una ciutat ja desenvolupada. Ara, en canvi, els arqueòlegs apunten a un creixement lent a partir d'una ocupació prèvia més antiga, que reflecteix una organització social i tècnica complexa des de fases molt primerenques.
Aquest nou enfocament redefineix no només la història de Mohenjo-daro, sinó també la del conjunt de la civilització de l'Indus, que es consolida com una de les més antigues i sofisticades del món antic. Els resultats obren la porta a revisar el relat global sobre els orígens de les primeres ciutats.