Una troballa casual feta per una voluntària ha permès descobrir les restes d'una antiga fàbrica romana de pedres d'esmolar a la riba del riu Wear, al nord-est d'Anglaterra. Allyson Timm, membre de la Vedra Hylton Community Association (VHCA), va localitzar diversos esmoladors de fulles romans que, després d'una excavació de sis mesos, han revelat un important centre de producció de fa uns 2.000 anys.
L'excavació ha estat duta a terme pel grup comunitari VHCA, amb el suport d'arqueòlegs del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Durham. Els experts creuen que les peces trobades procedeixen d'una fàbrica de pedres d'esmolar situada en aquest mateix indret, un fet poc habitual i de gran valor històric, ja que ofereix una visió directa sobre els processos de fabricació i el treball quotidià en època romana.
Segons els arqueòlegs, molts dels objectes localitzats haurien quedat abandonats al lloc perquè eren defectuosos o inutilitzables. En canvi, les pedres d'esmolar acabades probablement es distribuïen a altres punts de la Britània romana o fins i tot a diferents zones de l'imperi romà.
Les pedres d'esmolar –barres de pedra utilitzades per afilar eines metàl·liques com ganivets o fulles– són poc comunes a les illes Britàniques. Gary Bankhead, investigador honorari de la Universitat de Durham i president de la VHCA, ha explicat en declaracions a The Guardian que fins ara només se n'han identificat unes 250 a tot el territori britànic, fet que converteix aquesta descoberta en especialment rellevant.
Els materials es van trobar prop del llogaret d'Offerton, a tocar de Sunderland. Inicialment, Allyson Timm va anomenar les peces "pedres Mars" per la seva forma rectangular, semblant a una xocolatina. "Vaig trobar les primeres pedres a l'altra banda del riu i no tenia ni idea de què eren", va explicar a BBC News.
Els arqueòlegs de la Universitat de Durham van confirmar l'origen romà de les pedres després d'analitzar la capa de sediments on es van localitzar. Mitjançant proves de luminescència, van determinar que els minerals havien estat enterrats entre els anys 104 i 238 dC, un període que coincideix plenament amb l'ocupació romana de Britània.
Durant les excavacions, l'equip també va descobrir cinc àncores de pedra. Sumades a sis més trobades el 2022 en un indret proper, el total ascendeix a 11, el nombre més elevat d'àncores d'aquest tipus localitzades fins ara en un riu del nord d'Europa. Els experts creuen que es feien servir en embarcacions que transportaven pedra d'una riba a l'altra.
La descoberta reforça les proves de presència romana a la zona de Sunderland, situada a uns deu quilòmetres al sud del Mur d'Adrià, una àrea on fins avui s'havien trobat poques restes d'aquest període.
Segons Eleri Cousins, arqueòloga de la Universitat de Durham, el jaciment "té un enorme potencial per contribuir a la nostra comprensió de la fabricació i la indústria a la Britània romana, especialment al nord militaritzat de la província".