Quan va arribar a casa, de bon matí, aquell dimecres 15 d'octubre del 1940, Benjamí Benet Blanch va prometre a la seva dona, Isabel, i als seus fills que mai més no es tornaria a parlar de l'episodi de la mort del president Companys. Però molts anys després, ja entrat el segle XXI, la seva filla gran, Maria Àngels, uns mesos abans de morir, va trencar el silenci davant els seus fills. Aquesta història, però, tornaria a quedar reservada novament a un cercle íntim, familiar, en aquest cas als néts de Benjamí Benet —que no van conèixer l'avi perquè va morir poc abans que nasqués el fill gran de la Maria Àngels.
Contacte a través de Facebook
La família ha optat per mantenir el seu anonimat davant la gravetat dels fets succeïts al castell de Montjuïc fa 75 anys. Amb tot, i després d'una entrevista que el programa El matí de Catalunya Ràdio ens va fer, a en Quim Roser i a mi, el 17 de juliol del 2014, en què explicàvem un projecte entorn del 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, un dels néts de Benjamí Benet es va posar en contacte amb mi, amb un missatge privat a la xarxa social Facebook, per comunicar-me que ell sí que coneixia la identitat de la persona que va comandar l'escamot d'afusellament, tot i que no podria donar-me'n el nom.
La voluntat de la família
Tot i així, després de contactar telefònicament amb ell, el nét em va explicar el relat detallat que li havia confessat la seva mare uns mesos abans de morir. Al cap d'unes setmanes, aquesta mateixa persona em va concedir una trobada personal a casa seva, on m'amplià detalls de la personalitat de l'avi, tot i que en cap moment me'n desvelà el nom per preservar la seva intimitat, atès que, a més, el nét és una persona reconeguda en l'àmbit cultural català. Vam acordar que em comprometia a buscar informació de l'enigmàtic personatge i que, en cas de trobar-la, el nét es comprometia a confirmar o desmentir si la investigació anava pel bon camí.
A la recerca de B. B. B.
Amb totes les pistes facilitades, i molt especialment amb les inicials del nom i cognom de l'avi, és a dir "B. B.", començava una intensa tasca d'investigació a l'Arxiu General Militar de Segòvia i a l'Arxiu Militar del Quarter del Bruc, a Barcelona, per cercar oficials o suboficials que coincidissin amb aquestes inicials i que estiguessin destinats a Barcelona l'octubre del 1940. Va ser com cercar una agulla en un paller. Finalment, una nova revelació facilitada pel nét, que em va portar a conèixer la inicial del segon cognom, també B., delimitava ara la investigació en un militar amb les inicials "B. B. B.".
Visita a l'arxiu general
El nom de Benjamí Benet Blanch va aparèixer en l'expedient oficial del seu full de serveis, després de mesos examinant registres a l'Arxiu General del Ministeri de l'Interior, a Madrid. En demanar el document, el funcionari de l'arxiu no hi va posar cap problema, tot i que en aquell moment no es va mencionar la relació de la investigació amb l'afusellament de Companys.
La confirmació de la identitat
En el moment de mostrar l'expedient al seu nét, aquest em confirmà que es tractava del seu avi. Ell mateix em mostrà una fotografia d'un àlbum familiar on es veu el mateix home, prim, amb bigotet negre, d'un metre setanta aproximadament, que es correspon amb la mateixa persona que apareix en un carnet militar que figura a l'expedient. Llavors vaig ratificar el meu compromís a explicar la història, però a mantenir l'anonimat de la font. I és que els silencis d'aquell matí del 15 d'octubre del 1940 segueixen vigents per a la família de Benet.
Contacte a través de Facebook
La família ha optat per mantenir el seu anonimat davant la gravetat dels fets succeïts al castell de Montjuïc fa 75 anys. Amb tot, i després d'una entrevista que el programa El matí de Catalunya Ràdio ens va fer, a en Quim Roser i a mi, el 17 de juliol del 2014, en què explicàvem un projecte entorn del 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, un dels néts de Benjamí Benet es va posar en contacte amb mi, amb un missatge privat a la xarxa social Facebook, per comunicar-me que ell sí que coneixia la identitat de la persona que va comandar l'escamot d'afusellament, tot i que no podria donar-me'n el nom.
La voluntat de la família
Tot i així, després de contactar telefònicament amb ell, el nét em va explicar el relat detallat que li havia confessat la seva mare uns mesos abans de morir. Al cap d'unes setmanes, aquesta mateixa persona em va concedir una trobada personal a casa seva, on m'amplià detalls de la personalitat de l'avi, tot i que en cap moment me'n desvelà el nom per preservar la seva intimitat, atès que, a més, el nét és una persona reconeguda en l'àmbit cultural català. Vam acordar que em comprometia a buscar informació de l'enigmàtic personatge i que, en cas de trobar-la, el nét es comprometia a confirmar o desmentir si la investigació anava pel bon camí.
A la recerca de B. B. B.
Amb totes les pistes facilitades, i molt especialment amb les inicials del nom i cognom de l'avi, és a dir "B. B.", començava una intensa tasca d'investigació a l'Arxiu General Militar de Segòvia i a l'Arxiu Militar del Quarter del Bruc, a Barcelona, per cercar oficials o suboficials que coincidissin amb aquestes inicials i que estiguessin destinats a Barcelona l'octubre del 1940. Va ser com cercar una agulla en un paller. Finalment, una nova revelació facilitada pel nét, que em va portar a conèixer la inicial del segon cognom, també B., delimitava ara la investigació en un militar amb les inicials "B. B. B.".
Visita a l'arxiu general
El nom de Benjamí Benet Blanch va aparèixer en l'expedient oficial del seu full de serveis, després de mesos examinant registres a l'Arxiu General del Ministeri de l'Interior, a Madrid. En demanar el document, el funcionari de l'arxiu no hi va posar cap problema, tot i que en aquell moment no es va mencionar la relació de la investigació amb l'afusellament de Companys.
La confirmació de la identitat
En el moment de mostrar l'expedient al seu nét, aquest em confirmà que es tractava del seu avi. Ell mateix em mostrà una fotografia d'un àlbum familiar on es veu el mateix home, prim, amb bigotet negre, d'un metre setanta aproximadament, que es correspon amb la mateixa persona que apareix en un carnet militar que figura a l'expedient. Llavors vaig ratificar el meu compromís a explicar la història, però a mantenir l'anonimat de la font. I és que els silencis d'aquell matí del 15 d'octubre del 1940 segueixen vigents per a la família de Benet.