La cova de Kateřinská revela tauletes antigues i ornaments neolítics de fa 8.000 anys

Entre les troballes hi ha closques de cargol, modelades manualment i utilitzades com a decoració

Les closques de cargol ornamentals trobades a la cova de Kateřinská
Les closques de cargol ornamentals trobades a la cova de Kateřinská Petr Zajíček/Správa jeskyní ČR
31 de desembre del 2025
Autor
Aina Romero
Guardar a favorits

Investigadors de l'Administració Txeca de Coves han trobat a la cova de Kateřinská, República Txeca, una sèrie d'objectes ornamentals i taules que daten de fa 8.000 anys, concretamet de finals del neolític mitjà. No obstant això, l'especialista de l'Administració Txeca de Cove, Petr Zajíček, afirma que el radiocarboni d'animals i plantes d'aigües dolces pot provocar que la datació indiqui que l'objecte és 700 anys més vell que la seva edat real. 

Tres dels ornaments trobats eren closques de Theodoxus danubialis, una espècie de cargol d'aigua dolça. Els costats de les closques es van foradar per probablement ser enfilades en un collaret, cosides a la roba o a tocats com a penjolls. Aquests objectes van ser trobats a un corredor, dins de capes de sediment a una profunditat d'entre 0 i 15 metres. Excavacions anteriors en aquest mateix corredor van revelar restes d'un taller medieval de fabricació de monedes, fragments de ceràmica medieval i prehistòrica, eines de pedra i fragments d'un baix relleu no identificat. A més, es va datar un dibuix fet de carbó, semblant a d'altres de trobats en altres zones de la cova de Kateřinská. Es tracta de les manifestacions d'art rupestre més antigues conegudes de la República Txeca. 

Pel que fa a les tauletes també descobertes a la cova, ha suposat una troballa intrigant, ja que ha generat el dubte de si es tracta d'un descobriment arqueològic extraordinari o d'una falsificació. La pregunta sorgeix del fet que l'anàlisi elaborada mostra que l'objecte va ser probablement originat a l'imperi hitita, a Turquia, és a dir, a més de 1.000 quilòmetres de distància d'on ha estat trobat. Ivana Vostrovská, del Departament d'Història de la Facultat d'Arts de la Universitat Palacký d'Olomouc, va assenyalar: "No té cap sentit. Una cosa així aquí? Ni tan sols sabem d'on provenen exactament els fragments. No és gens clar. Esperem que les proves de laboratori ens diguin més coses".