Un nou estudi ha revelat detalls sorprenents sobre els rituals religiosos dels antics habitants de Pompeia: no només cremaven plantes locals, sinó també resines exòtiques importades de regions tan llunyanes com l'Àfrica subsahariana i l'Àsia.
La investigació, publicada recentment, analitza el contingut de diversos encensers trobats tant a Pompeia com als seus voltants, incloent-hi Boscoreale. Els resultats constitueixen la primera evidència directa de quines substàncies s'utilitzaven realment en els rituals domèstics romans.
Els científics han identificat restes de plantes llenyoses com el roure i el llorer, probablement utilitzades com a combustible. Però el descobriment més destacat és la presència d'una resina anomenada elemí, procedent d'arbres del gènere Canarium. Aquesta substància no s'havia documentat mai abans en un context romà.
A diferència de l'encens tradicional, l'elemí té un origen diferent i s'associa sovint amb pràctiques de l'antic Egipte, com la momificació. La seva presència a Pompeia indica que els romans tenien accés a productes exòtics a través de rutes comercials de gran abast.
A més, els investigadors han detectat rastres de vi en un dels encensers, fet que suggereix la pràctica del ritual conegut com a praefatio, en què es cremava encens mentre el vi s'evaporava a l'altar. Aquest procés generava fum aromàtic, que, segons les creences, establia una connexió simbòlica amb el món diví.
La ciutat de Pompeia, destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC, continua sent una font excepcional d'informació sobre la vida quotidiana a l'antiga Roma. Aquest estudi també reforça la idea que la ciutat formava part d'una extensa xarxa comercial, amb evidències prèvies d'importacions com ivori de l'Índia o fins i tot restes d'animals africans.
Segons els investigadors, aquests descobriments no només aporten informació sobre les pràctiques religioses, sinó que també evidencien fins a quin punt el món romà estava connectat amb territoris llunyans. Gràcies a tècniques modernes d'anàlisi, els arqueòlegs poden ara reconstruir aspectes invisibles del passat, com les olors i els rituals que formaven part de la vida espiritual dels antics pompeians.