Més de 350 anys després de la seva mort, les restes del llegendari mosqueter Charles de Batz-Castelmore d'Artagnan, podrien haver estat localitzades sota el terra d'una església als Països Baixos. El descobriment s'ha produït a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Maastricht, on feia dècades que circulaven rumors sobre el seu possible enterrament.
El diaca Jos Valke, implicat en la troballa, assegura estar "99% segur" que l'esquelet correspon al militar francès, que va servir el rei Lluís XIV, conegut com el Rei Sol. D'Artagnan va morir el 1673 durant el setge de Maastricht, en el marc de les campanyes militars franceses a la regió.
Les restes van aparèixer sota l'espai on antigament s'ubicava l'altar de l'església. Segons Valke, la descoberta es va iniciar de manera gairebé accidental, quan es va decidir investigar sota unes rajoles malmeses. Després de trobar una estructura de mur, es va avisar un arqueòleg, que finalment va localitzar l'esquelet.
Diversos indicis apunten a la identitat del difunt: l'enterrament en terra consagrada sota l'altar, la presència d'una bala que hauria causat la mort i una moneda datada del 1660 associada a un bisbe vinculat a la cort de Lluís XIV.
Tot i això, la comunitat científica es manté prudent. L'arqueòleg Wim Dijkman, que participa en la investigació, ha destacat la necessitat de confirmar la identitat mitjançant proves d'ADN, actualment en curs a Alemanya. Paral·lelament, alguns ossos s'estan analitzant a la ciutat neerlandesa de Deventer per determinar-ne l'edat, el sexe i l'origen.
La figura de D'Artagnan va transcendir la història gràcies a l'obra d'Alexandre Dumas, que el va convertir en protagonista de la novel·la Els tres mosqueters. Tot i que els seus companys Athos, Porthos i Aramis són personatges ficticis, D'Artagnan es basa en un personatge real que va formar part d'un cos d'elit al servei del rei.
Segons els historiadors, el mosqueter hauria mort a causa d'un tret al coll durant el setge, en plena ofensiva francesa per controlar Maastricht. A causa de les condicions de l'estiu, l'exèrcit va decidir enterrar-lo a prop del lloc de la batalla, fet que reforça la hipòtesi que les restes trobades siguin realment seves.
Si les proves científiques ho confirmen, es tractaria d'una de les descobertes històriques més rellevants dels darrers anys, que permetria connectar definitivament el mite literari amb la realitat documentada.