Un estudi recent ha aportat noves proves sobre els misteris de Stonehenge, el monument megalític més emblemàtic de la Gran Bretanya. L'anàlisi isotòpica d'una mandíbula de vaca trobada el 1924 prop de l'entrada sud del cercle de pedres revela que l'animal procedia de Gal·les, la mateixa regió on es van extreure les pedres blaves de l'estructura.
La peça, datada entre el 2995 i el 2900 aC, correspon a un període primerenc del monument i des de fa dècades intrigava els arqueòlegs. Ara, un equip del British Geological Survey, la Universitat de Cardiff i l'University College London (UCL) ha seccionat el tercer molar de l'animal en nou fragments per examinar-ne isòtops de carboni, oxigen, estronci i plom. Aquests registres químics han permès reconstruir la dieta i l'entorn vital de la vaca durant el seu segon any de vida.
Els resultats indiquen que l'animal es va criar en zones de roques paleozoiques pròpies de Gal·les abans de ser traslladat a Stonehenge. És la primera vegada que s'estableix una connexió directa entre restes de bestiar trobades al jaciment i aquella regió.
Segons Michael Parker Pearson, professor de prehistòria britànica a l'UCL, la troballa reforça la hipòtesi que els ramats no només eren font d'aliment per a les comunitats constructores, sinó que també podrien haver estat utilitzats en el transport de les pedres, a més de 200 quilòmetres de distància.
Aquest estudi se suma a les evidències que vinculen Stonehenge amb el sud-oest de Gal·les i contribueix a omplir noves peces del trencaclosques sobre com es va aixecar un dels monuments més enigmàtics del món antic.