Un equip d'arqueòlegs de MOLA-Wessex Archaeology ha descobert a Ànglia de l'Est un extens paisatge arqueològic d'origen anglosaxó que s'estén per més de 24 hectàrees, una superfície equivalent a 17 camps de futbol. La troballa s'ha produït en el marc de les excavacions prèvies als projectes d'energia eòlica East Anglia TWO i ONE North, impulsats per ScottishPower Renewables, i correspon a les restes d'un poble medieval avui desaparegut.
L'assentament es localitza a prop de l'actual nucli de Friston i, segons les evidències recuperades, va acollir una petita comunitat que vivia en grans cases llargues de fusta. Aquestes construccions no eren només espais domèstics, sinó també centres de la vida social, amb llars de foc centrals destinades a cuinar i escalfar-se. Tot i que les estructures han desaparegut amb el pas del temps, els arqueòlegs han identificat grans forats de pal que permeten reconstruir edificis de fins a 19 metres de llarg i 6 metres d'ample.
Les dades disponibles indiquen que el poblat no va continuar habitat més enllà del segle XIV. Els investigadors continuen analitzant el jaciment per determinar amb més precisió el període d'ocupació i les causes del seu abandonament. Un dels aspectes més singulars del descobriment és que un camí públic modern segueix exactament el mateix traçat que ocupaven alguns d'aquests edificis medievals.
El jaciment també ha proporcionat indicis d'activitat molt anterior, amb proves de fabricació d'eines de l'edat de pedra. Entre els objectes recuperats destaca el cap d'una destral finament treballada, que probablement s'utilitzava per treballar la fusta o desbrossar terrenys o en tasques de carnisseria. Igualment excepcional és una punta de fletxa de sílex completa, datada entre fa 4.000 i 6.000 anys, una peça poc habitual a causa de la seva fragilitat i de la tendència a fragmentar-se amb el temps dins el sòl.
En un comunicat, els arqueòlegs han assenyalat que, a la costa d'Ànglia de l'Est, prop de Sizewell, l'equip també hi ha identificat evidències d'una activitat industrial posterior, en forma de forns medievals que probablement s'utilitzaven per a la producció de ceràmica, terrissa o calç. "El programa arqueològic està demostrant que encara queda molt per descobrir sobre la història d'Ànglia de l'Est i sobre les comunitats que hi van viure en el passat", conclou el comunicat.