El jaciment funerari de Chervony Mayak, situat a la riba dreta del riu Dnipró, a la regió ucraïnesa de Kherson, continua aportant noves dades sobre les pràctiques funeràries de la cultura escita tardana. Investigacions recents han confirmat la presència de cinabri –un pigment vermell intens i tòxic– en diverses tombes femenines datades de fa uns 2.000 anys.
El cementiri forma part d'un important complex arqueològic associat a la cultura escita tardana, que va prosperar a la zona entre els segles II i mitjan III dC. El lloc va ser descobert l'any 1975 per l'arqueòleg O. V. Bodianski i, des d'aleshores, ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació a càrrec d'equips ucraïnesos. Fins avui, s'hi han documentat un total de 177 tombes.
Entre aquestes, un equip encapçalat pel professor Oleksandr Symonenko, de l'Institut d'Arqueologia de Kíiv, va identificar petits grumolls de pigment vermell en tres enterraments femenins. Les anàlisis arqueomètriques han confirmat que es tracta de cinabri (sulfur de mercuri), una substància coneguda tant pel seu color viu com per la seva toxicitat.
Es tracta del primer cas documentat de l'ús de cinabri per part de la cultura escita tardana. L'estudi, publicat a la revista científica Antiquity, ha estat elaborat per investigadors de la Universitat Marie Curie-Skłodowska, la Universitat dels Jagellons i la Universitat de Varsòvia.
Una de les tombes més destacades, la número 155, correspon a una cambra funerària amb dues dones: una jove d'entre 18 i 20 anys i una altra d'edat més avançada, d'entre 35 i 45 anys. Prop del crani i de la part superior del pit de la dona gran s'hi van trobar tres petits grumolls de cinabri. Els objectes associats –fragments de vasos, arracades de bronze i denes– permeten situar l'enterrament entre el segle I i la primera meitat del segle II dC.
Els arqueòlegs han observat que totes dues dones van ser enterrades amb poca diferència de temps. En un moment posterior, el cos d'una d'elles va ser desplaçat dins la cambra, una pràctica documentada també en altres enterraments d'aquesta cultura. La col·locació del pigment vermell prop del cap i les costelles s'ajusta a patrons funeraris coneguts, en què els pigments tenien un paper específic.
Tot i que encara no se sap amb certesa quin era el significat del cinabri en aquests rituals, els investigadors apunten diverses hipòtesis. D'una banda, podria haver tingut una funció simbòlica o protectora. De l'altra, el seu ús podria estar relacionat amb propietats purificadores o germicides, especialment en tombes reutilitzades on s'afegien nous cossos amb el pas del temps.
"Quan s'obria una tomba per fer-hi un nou enterrament, la cambra devia contenir molts microorganismes i una forta olor. És possible que el pigment s'utilitzés per neutralitzar bacteris o alentir la descomposició", explica la investigadora Beata Polit, de la Universitat Marie Curie-Skłodowska, tot remarcant que aquesta interpretació és encara una hipòtesi.
Els experts també assenyalen que, en alguns casos, la petita quantitat de pigment podria indicar un ús estrictament simbòlic. En altres tombes, pigments similars s'han trobat dins de recipients o petxines, fet que suggereix que també podrien haver estat emprats com a cosmètics o com a ingredients per a pintures.
Els científics destaquen la importància de les anàlisis arqueomètriques per identificar correctament aquests materials, ja que sovint els pigments vermells s'han atribuït erròniament a substàncies més comunes com l'ocre. Segons conclou l'estudi, ampliar aquest tipus d'anàlisis serà clau per entendre millor l'origen i la funció dels pigments minerals en les cultures antigues.