Un equip d'arqueòlegs del Programa Arqueològic Chicama ha tret a la llum un conjunt de fites històriques a la regió de La Libertad, al nord del Perú, que canvien la percepció sobre la civilització Chimú. El descobriment més sorprenent és un geòglif de més de dos quilòmetres de llargada que funciona com un camí ritual rectilini. Aquesta estructura de pedra connecta l'assentament fortificat de Cerro Lescano amb els camps de conreu i es dirigeix cap a Cerro Tres Cruces, unint simbòlicament el paisatge agrícola amb les muntanyes sagrades o apus de la cosmologia andina.
La civilització Chimú, que va dominar la costa peruana entre els segles XII i XV amb capital a la ciutadania de Chan Chan, va destacar per la seva enginyeria hidràulica avançada. Les noves investigacions, liderades per l'arqueòleg Henry Tantaleán, han documentat una extensió agrícola d'unes 160 hectàrees a les zones de Quebrada del Oso i Pampas de Lescano. L'ús de drons i tecnologies digitals ha permès registrar amb precisió solcs en forma de serpentina i pinta, que evidencien una capacitat de producció d'aliments molt superior a la que s'estimava fins ara en aquesta regió.
Al centre d'aquest vast paisatge productiu, els investigadors han localitzat un complex cerimonial d'unes dimensions considerables. Es tracta d'una plataforma quadrangular de pedra, de 40 per 50 metres, situada davant d'una gran plaça rectangular de 100 per 80 metres. Segons els experts, aquest temple servia com a punt de trobada per a les elits que gestionaven la producció; allà s'hi organitzaven rituals vinculats als cicles agrícoles per assegurar la prosperitat de les collites de blat de moro, carbassa i mongetes.
L'anàlisi de la ceràmica trobada a la superfície confirma que el període principal d'ocupació va tenir lloc entre els anys 1100 i 1470 dC, tot i que hi ha indicis que el complex va seguir en funcionament durant la posterior conquesta inca. Les excavacions també han permès recollir mostres de sòl per a anàlisis de pol·len i fitòlits, així com eines de pedra –com ara aixades– que aportaran dades científiques definitives sobre les tècniques de conreu i les espècies vegetals que alimentaven el segon imperi més gran de la història andina.
La importància d'aquesta troballa rau en la prova d'una planificació territorial totalment integrada. Tantaleán destaca que el geòglif demostra que la producció agrícola no només es gestionava mitjançant l'autoritat política, sinó també a través de la religió. En el món Chimú, l'economia, la política i el ritual estaven estretament entrellaçats per mobilitzar la mà d'obra, de manera que els camps de conreu i els camins rituals esdevenien una eina cohesionadora per mantenir l'ordre social i la productivitat de l'imperi.