Un equip internacional d'arqueòlegs ha descobert a les muntanyes del sud-est d'Uzbekistan un assentament medieval d'alta muntanya que podria correspondre a la llegendària ciutat de ferro de Marsmanda. El jaciment de Tugunbulak, habitat aproximadament entre els segles VI i XI, s'estén sobre més de 300 acres i mostra restes de muralles, edificis fortificats, habitatges en terrassa i tallers de metal·lúrgia que indiquen una producció a gran escala d'armes, eines i equipament eqüestre.
Els directors del projecte, Michael Frachetti (Universitat de Washington, St. Louis), Farhod Maksudov (Centre Nacional d'Arqueologia d'Uzbekistan) i Sanjyot Mehendale (Universitat de Califòrnia, Berkeley), apunten que Tugunbulak era probablement un assentament túrquic autònom, integrat en les rutes comercials de la Ruta de la Seda, i no un enclavament perifèric sota control sogdià. Excavacions al veí Tashbulak confirmen aquesta interpretació, que mostra interaccions estacionals entre pastors d'alta muntanya i mercats urbans.
Entre les troballes més destacades hi ha: l'enterrament d'un guerrer túrquic amb un cavall, fletxes de ferro, ganivets i monedes del segle VII; forns i residus de fosa que indiquen una gran capacitat de producció de ferro; àrees residencials, tallers i fortificacions coherents amb una ciutat a gran escala i artefactes que suggereixen producció tèxtil, comerç amb els oasis i pràctiques funeràries islàmiques primerenques.
Aquesta descoberta qüestiona la idea que els pastors nòmades eren actors marginals. En realitat, Tugunbulak i Marsmanda mostren una urbanització híbrida: una simbiosi de pastors, miners, metal·lúrgics i agricultors que sostenien el comerç a alta muntanya.
Segons l'historiador Henry Misa, "s'esborra la idea que els nòmades eren depredadors de la civilització. Hi veiem una societat complexa, compromesa amb la producció, el comerç i l'administració, que connectava muntanyes i planes d'una manera sorprenent".
Les excavacions continuaran el 2026, amb l'objectiu de localitzar el centre administratiu de la ciutat i aprofundir en la seva organització social, econòmica i tecnològica. Aquesta troballa podria reescriure la història de l'Àsia Central medieval i oferir una visió única de la interconnexió entre comunitats nòmades i urbanes de la Ruta de la Seda.