Arqueòlegs italians han desenterrat a la ciutat de Fano les restes de pedra d'una basílica romana de fa uns 2.000 anys, atribuïda a Vitruvi, arquitecte i enginyer romà del segle I aC. Es tracta de la primera prova física coneguda d'un edifici dissenyat per l'autor de De Architectura, l'únic tractat d'arquitectura conservat de l'antiguitat clàssica.
Els investigadors han conclòs que l'estructura correspon a la basílica que Vitruvi descriu al cinquè llibre del seu tractat; un edifici que, segons el mateix autor, va ser "executat a la colònia juliana de Fano". Durant segles, arqueòlegs i historiadors havien intentat localitzar-ne les restes sense èxit.
La basílica presenta una planta rectangular amb deu columnes als costats més llargs, i quatre, als més curts. Les columnes, d'un metre i mig de diàmetre, s'alçaven originalment fins a gairebé 15 metres. Segons els experts, la coincidència entre els detalls constructius descrits per Vitruvi –com pilastres i suports de cantonada– i les restes trobades és extraordinàriament precisa.
"Tenim una coincidència absoluta", va afirmar Andrea Pessina, superintendent arqueològic regional, en declaracions recollides per Reuters. "Hi ha poques certeses en arqueologia, però ens ha impressionat la precisió".
El ministre de Cultura d'Itàlia, Alessandro Giuli, va qualificar la descoberta de "sensacional" durant una roda de premsa i va assegurar que es tracta d'"una cosa de la qual parlaran els nostres nets". Segons Giuli, el descobriment té una importància cabdal per a la història de l'arqueologia, l'arquitectura i l'evolució urbana de Fano.
L'edifici es va construir a l'antiga Fanum Fortunae, un assentament de la costa adriàtica que prenia el nom d'un temple dedicat a la deessa romana de la fortuna. Amb el pas dels segles, però, la ciutat –actual Fano– ha patit nombroses destruccions, des de les guerres napoleòniques fins als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, que han fet desaparèixer gran part del seu patrimoni romà.
Les autoritats italianes ja han iniciat els tràmits perquè la basílica obtingui l'estatus de protecció de la UNESCO. Noves excavacions hauran de determinar quina part de l'estructura s'ha conservat i si el jaciment podrà obrir-se al públic en el futur.