Uns obrers han descobert casualment la tomba de l'emperador xinès Yang Guang a la ciutat de Yangzhou, a la província oriental de Jiangsu, mentre preparaven un solar per a la construcció d'un edifici. El mausoleu es troba en molt mal estat i s'han trobat indicis que ha estat profanat en diverses ocasions. Amb aquesta troballa es confirma que la tomba que fins ara es considerava autèntica, molt més espectacular i gran —30.000 metres quadrats— era falsa.
Tot i que les inscripcions de la làpida no eren prou clares, els especialistes van dictaminar que era autèntica i era la del darrer emperador de la dinastia Sui, Yang Guang, pels ideogrames en els quals es llegeix ‘daye 14 nian'. Aquesta inscripció indica, segons els historiadors, la data en què l'emperador va ser estrangulat per Yuwen Huaji, un general encarregat de la seva seguretat. La tomba també guardava objectes de valor que permetien saber l'estatus del mort: un cinturó d'or i de jade i quatre tiradors de coure amb forma de lleó —l'animal que representava a la dinastia Sui—, però no es té cap rastre ni del cos ni del fèretre.
A més, els arqueòlegs creuen haver trobat també la tomba de l'emperadriu Xiao, la sisena dona de Yang, morta dues dècades més tard. No obstant això, els experts remarquen la dificultat d'obrir-la perquè el sostre està en molt mal estat i temen que s'esfondri. El director de l'Institut d'Arqueologia de Yangzhou, Shu Jiaping, explica a l'agència Xinhua que el mausoleu de l'emperador és molt menys luxós que les tombes dels homes adinerats de l'època i afegeix que això es pot deure a la sobtada mort de Yang Guang. Mesura només 5,88 metres de llarg per 4,98 metres d'ample, i està dividida en tres parts: la càmera destinada al fèretre, unes estances adjacents, i els passadissos que connecten tot el complex fúnebre.
Yang Guang (596-618) va ser un emperador molt polèmic i odiat per la població xinesa. Va governar entre els anys 604 i 618 i va ser el segon —i últim— representant de la dinastia Sui. La seva política va ofegar la societat amb força impostos per mantenir el seu elevat nivell de vida i va invertir exagerades sumes de diners en infraestructures com el Gran Canal o la Gran Muralla, que van provocar la fallida del país i la fi de la seva dinastia. Els camperols van revoltar-se contra l'emperador xinès i aquest va haver de fugir de la ciutat.
Tot i que les inscripcions de la làpida no eren prou clares, els especialistes van dictaminar que era autèntica i era la del darrer emperador de la dinastia Sui, Yang Guang, pels ideogrames en els quals es llegeix ‘daye 14 nian'. Aquesta inscripció indica, segons els historiadors, la data en què l'emperador va ser estrangulat per Yuwen Huaji, un general encarregat de la seva seguretat. La tomba també guardava objectes de valor que permetien saber l'estatus del mort: un cinturó d'or i de jade i quatre tiradors de coure amb forma de lleó —l'animal que representava a la dinastia Sui—, però no es té cap rastre ni del cos ni del fèretre.
A més, els arqueòlegs creuen haver trobat també la tomba de l'emperadriu Xiao, la sisena dona de Yang, morta dues dècades més tard. No obstant això, els experts remarquen la dificultat d'obrir-la perquè el sostre està en molt mal estat i temen que s'esfondri. El director de l'Institut d'Arqueologia de Yangzhou, Shu Jiaping, explica a l'agència Xinhua que el mausoleu de l'emperador és molt menys luxós que les tombes dels homes adinerats de l'època i afegeix que això es pot deure a la sobtada mort de Yang Guang. Mesura només 5,88 metres de llarg per 4,98 metres d'ample, i està dividida en tres parts: la càmera destinada al fèretre, unes estances adjacents, i els passadissos que connecten tot el complex fúnebre.
Yang Guang (596-618) va ser un emperador molt polèmic i odiat per la població xinesa. Va governar entre els anys 604 i 618 i va ser el segon —i últim— representant de la dinastia Sui. La seva política va ofegar la societat amb força impostos per mantenir el seu elevat nivell de vida i va invertir exagerades sumes de diners en infraestructures com el Gran Canal o la Gran Muralla, que van provocar la fallida del país i la fi de la seva dinastia. Els camperols van revoltar-se contra l'emperador xinès i aquest va haver de fugir de la ciutat.