Una excepcional peça d'or de fa aproximadament 1.500 anys ha estat descoberta al sud-oest de Noruega. L'objecte, ocult sota les arrels d'un arbre tombat per una tempesta, formava part de la beina d'una espasa i, segons els arqueòlegs, hauria pertangut a un guerrer d'elit o cap local durant el període de les migracions germàniques.
La peça, d'uns sis centímetres d'amplada i decorada amb filigranes d'or i motius serpentiformes, és considerada una troballa extraordinària: només s'han localitzat una vintena d'exemplars similars a tot el nord d'Europa. A més, és la primera vegada que apareix un objecte d'aquest tipus a la regió de Rogaland. Els experts del Museu Arqueològic de la Universitat de Stavanger asseguren que presenta signes evidents d'ús, fet que indica que no era només ornamental, sinó que el propietari l'havia portat durant anys com a símbol de poder i autoritat.
Els investigadors creuen que la beina daurada no es va perdre accidentalment, sinó que va ser dipositada de manera intencionada com a sacrifici ritual als déus. El segle VI va estar marcat per fortes turbulències climàtiques, males collites, fam i epidèmies que van afectar gran part d'Europa després de diverses erupcions volcàniques. En aquest context, les elits escandinaves haurien ofert objectes valuosos per demanar protecció divina i recuperar l'estabilitat.
La descoberta reforça la importància històrica de la zona de Hove, a prop del lloc de la troballa, considerada un antic centre de poder polític i religiós entre els anys 200 i 550 de la nostra era. L'artefacte serà exhibit pròximament al Museu Arqueològic de Stavanger, on continuarà sent estudiat per especialistes en l'edat del ferro escandinava.