Un equip d'investigadors del sud de Gal·les ha localitzat els fonaments d'una antiga vil·la romana al parc rural de Margam, al comtat de Neath Port Talbot, i ha revelat noves pistes sobre l'ocupació romana a la regió. Segons els arqueòlegs, la troballa suggereix que la presència romana no es limitava a avançaments militars, com s'havia pensat fins ara.
El jaciment podria ser l'estructura independent romana més gran mai trobada a Gal·les, segons les prospeccions geofísiques realitzades per l'empresa local Terrad. Les investigacions formen part del projecte ArchaeoMargam, una col·laboració entre la Universitat de Swansea, el Consell de Neath Port Talbot i l'abadia de Margam.
Alex Langlands, director del projecte i arqueòleg de la Universitat de Swansea, va declarar al Guardian: "Quan vaig veure l'empremta del jaciment, vaig pensar: 'Mare meva, això és realment enorme'. Canvia la narrativa: fins ara, Gal·les en l'època romanobritànica es veia com una regió plena de forts i campaments militars".
Segons Langlands, el parc de Margam ja havia proporcionat troballes rellevants de l'edat del bronze, de l'edat del ferro i dels períodes medievals i postmedievals. Tanmateix, la informació sobre la Gal·les romana era molt limitada, i l'equip no esperava un descobriment d'aquesta magnitud.
Christian Bird, director tècnic de Terrad, destaca que les prospeccions van ser "excepcionals", amb dades de magnetometria d'alta resolució i radar de penetració terrestre que permeten cartografiar en 3D la vil·la, els fossats que l'envolten i la distribució general del jaciment. Aquest descobriment obre noves perspectives sobre la presència i la influència romana a Gal·les, i promet més investigacions al parc de Margam en els pròxims mesos.
Els fonaments de la vil·la monumental, situats a un metre sota la superfície, aproximadament, s'estenen al llarg d'uns 43 metres, explica Langlands a BBC News, en declaracions a Steffan Messenger. L'estructura, "realment impressionant i prestigiosa", sembla tenir sis sales principals a la façana i dues naus que donen accés a vuit estances posteriors.