Un estudi realitzat a les restes humanes localitzades a la cova de Qafzeh, al nord d'Israel, ha identificat el que podria ser el cas d'apunyalament més antic documentat en un Homo sapiens. Els investigadors han detectat una profunda ferida a la mandíbula d'un individu adult que va viure fa entre 145.000 i 100.000 anys i que, lluny de morir a causa del cop, va sobreviure prou temps perquè l'os cicatritzés. La troballa constitueix una de les evidències més antigues de violència interpersonal amb una arma de tall.
L'anàlisi microscòpica i mitjançant tomografia computada ha revelat que la lesió va ser causada, molt probablement, per una eina de pedra afilada. La ubicació de la ferida, al costat esquerre de la cara, és compatible amb un atac frontal perpetrat per una persona dretana, tot i que els investigadors no descarten altres escenaris. El fet que l'os mostri signes clars de regeneració indica que la víctima va superar el traumatisme inicial i va continuar vivint durant un temps després de l'agressió.
Les restes pertanyen a l'individu conegut com a Qafzeh 25, un dels almenys vint-i-set Homo sapiens que van ser enterrats de manera intencionada a la cova de Qafzeh, un dels jaciments més importants del Pròxim Orient per estudiar els primers humans moderns fora d'Àfrica. La recuperació d'una lesió tan greu suggereix que l'home podria haver rebut ajuda del seu grup durant el procés de curació, una mostra més de la complexitat social que ja caracteritzava els primers Homo sapiens fa més de 100.000 anys.