Arqueòlegs de la missió egípcia del Consell Suprem d'Antiguitats han fet un descobriment excepcional a l'oasi de Kharga, a 550 quilòmetres al sud del Caire: una antiga ciutat copta perduda que aporta noves dades sobre la transició d'Egipte del paganisme al cristianisme.
El jaciment, localitzat a Ain al-Kharab, dins de la zona arqueològica islàmica i copta de Kharga, conserva nombroses estructures i objectes d'alt valor històric. S'hi han identificat cases de maó de tova amb parets enguixades, zones de servei amb forns d'ús quotidià i espais d'emmagatzematge amb grans gerres de terrissa. També s'hi han trobat dues esglésies: una de tipus basílica amb naus laterals i edificis annexos, i una de més petita, rectangular, on encara es poden veure inscripcions coptes a les parets.
Una de les troballes més destacades és una pintura mural que representa Crist guarint un malalt, una escena que reflecteix la important dimensió religiosa de la comunitat que hi va viure. Segons el ministre de Turisme i Antiguitats, Sherif Fathy, aquest descobriment "enriqueix la comprensió de les transicions religioses a Egipte i posa en relleu els valors de tolerància i diversitat cultural arrelats en la història del país".
Els arqueòlegs han confirmat que el lloc va ser utilitzat de manera continuada al llarg de diverses èpoques: primer en temps romans, després en el període copte i més endavant durant l'era islàmica, fet que demostra la seva importància com a centre vital i religiós durant segles.
Per a Mohamed Ismail Khaled, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats, les excavacions reforcen la idea que Kharga va ser un nucli religiós i social de primer ordre en l'antiguitat. A més de les esglésies i dels habitatges, s'han recuperat fragments de ceràmica, òstracons i peces de pedra que permeten reconstruir aspectes de la vida quotidiana dels primers cristians a la regió.
Aquest descobriment torna a situar l'oasi de Kharga –conegut pels antics egipcis com a Oasi del Sud i pels romans, com a Oasis Magna– al centre de l'atenció arqueològica internacional, i el confirma com un tresor històric que conserva empremtes de les principals cultures i religions que han marcat Egipte al llarg dels segles.