A les espesses selves de Chiapas (Mèxic), un equip internacional d'arqueòlegs ha localitzat les ruïnes de Sac Balam, coneguda com la Terra del Jaguar Blanc, un assentament fundat pels Lacandon Ch'ol després de la caiguda de la seva capital a mans espanyoles el 1586. La ciutat va esdevenir un bastió de resistència indígena durant més d'un segle, fins que fou ocupada per tropes hispanes el 1695 i definitivament abandonada el 1721.
La recerca, liderada pels arqueòlegs Brent Woodfill i Yuko Shiratori en col·laboració amb Josuhé Lozada Toledo de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH), ha combinat fonts colonials del segle XVII amb un model predictiu construït amb l'eina de cartografia digital ArcGIS Pro. Aquest sistema va permetre integrar dades sobre el terreny, la vegetació, els rius i les velocitats de desplaçament de l'època per acotar la possible ubicació de Sac Balam.
Les indicacions del frare Diego de Rivas, que descrivia un viatge de quatre dies a través de la selva i dos més en canoa pel riu Lacantún, van resultar clau. El model va guiar els investigadors fins a la Reserva de la Biosfera Montes Azules, a prop dels rius Jataté i Ixcán, a la frontera amb Guatemala. Allà s'han identificat estructures de pedra, eines d'obsidiana, ceràmiques i fins i tot les restes d'una petita església colonial.
Sac Balam fou fundada després de la destrucció de Lakam Tun ('Gran Roca'), antiga capital lacandona. Els rebels s'hi van refugiar i durant dècades van mantenir contactes comercials, però, també, conflictes armats amb comunitats aliades dels espanyols. Finalment, un líder maia rival va guiar missioners cap al poblat, i poc després les tropes hispanes, amb suport indígena, en van prendre possessió. Els colonitzadors rebatejaren la ciutat com Nuestra Señora de los Dolores.
Per a Lozada Toledo, el descobriment és molt més que una fita arqueològica: "Sac Balam ens permet recuperar la memòria de pobles que van preferir amagar-se a la selva abans que ser conquerits, comunitats esborrades de la història oficial però que van resistir fins al final".
Els investigadors ja han completat dues campanyes de camp i preveuen noves exploracions amb tecnologia lidar per detectar estructures amagades sota la vegetació. També esperen trobar artefactes metàl·lics que aportin informació sobre les xarxes comercials maies.
Sac Balam va ser una de les últimes capitals maies independents, només superada per Nojpeten, capital dels Itzà, que va caure el 1697. El seu redescobriment aporta noves perspectives sobre la resistència indígena i els processos de supervivència cultural després de la conquesta espanyola.