Un equip internacional de paleoantropòlegs ha descobert a la regió d'Afar (Etiòpia) unes dents fossilitzades d'entre 2,6 i 3 milions d'anys d'antiguitat que podrien correspondre a una espècie d'Australopithecus fins ara desconeguda. L'estudi, publicat a la revista Nature, també confirma la presència simultània d'Homo primitiu i Australopithecus al mateix jaciment fa 2,6 milions d'anys.
Les restes dentals són clarament diferents de les d'A. afarensis (l'espècie de la famosa Lucy) i d'A. garhi, trobades prèviament a la zona. Això obre la porta a pensar que podrien pertànyer a un nou tipus d'australopitec, tot i que els investigadors encara no s'atreveixen a classificar-les com a nova espècie.
Segons l'equip liderat per Brian Villmoare (Universitat de Nevada, Las Vegas), la troballa indica que almenys quatre llinatges humans coexistien a l'Àfrica oriental entre fa 2,5 i 3 milions d'anys: els primers Homo, Paranthropus, A. garhi i aquest nou Australopithecus de Ledi-Geraru.
"La història de l'evolució humana no és la d'una sola línia que avança lentament, sinó un arbre ple de branques, amb múltiples espècies que coexistien i competien", explica Villmoare.
Aquesta coexistència planteja nous interrogants: van compartir recursos pacíficament o hi va haver competència que va forçar canvis evolutius? Els investigadors apunten que aquest context podria haver estat clau per al desenvolupament de trets que finalment van fer dels Homo sapiens l'espècie més reeixida del planeta.