Un equip internacional d’investigadors ha identificat rastres de nous de betel en la placa dental d’individus enterrats fa 4.000 anys a Tailàndia, proporcionant la primera evidència biomolecular directa d’aquesta pràctica en el sud-est asiàtic. L’estudi, publicat a Frontiers in Environmental Archaeology, obre noves vies per conèixer hàbits socials i rituals del passat a través de restes aparentment insignificants.
Els científics van analitzar la placa dental fossilitzada trobada en jaciments de l’Edat del Bronze a Nong Ratchawat i hi van detectar compostos propis de la nou d’areca, ingredient principal del betel. Aquesta substància, combinada habitualment amb fulles de Piper betle i calç, era mastegada per les seves propietats estimulants, que inclouen una major alerta, sensació d’eufòria i relaxació.
Segons explica el Dr. Piyawit Moonkham, arqueòleg de la Universitat de Chiang Mai, aquest descobriment suggereix que el costum de mastegar betel formava part de les pràctiques culturals a la regió mil·lennis abans del que fins ara es pensava. Tot i que sovint el consum de betel deixa marques visibles a les dents, com taques vermelloses o fosques, aquest estudi demostra que, fins i tot sense aquestes evidències, es pot detectar el seu ús mitjançant tècniques químiques.
La Dra. Shannon Tushingham, coautora de la recerca i conservadora associada d’antropologia a l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia, destaca que aquesta metodologia fa possible revelar comportaments “arqueològicament invisibles”. “En essència, hem trobat una manera de fer visible allò que era invisible, obrint una finestra a pràctiques perdudes fa mil·lennis”, afirma.
La mastegada de betel, tot i estar en declivi actualment, encara es practica en algunes comunitats i ha estat una tradició social i cultural arrelada durant segles. Aquest nou estudi confirma que el seu ús s’endinsa molt més en el passat del que es creia, i posiciona les dents com una font clau per entendre costums antics.