Un equip internacional d'investigadors ha identificat rastres de nous d'areca o nous de bètel en la placa dental d'individus enterrats fa 4.000 anys a Tailàndia, fet que proporciona la primera evidència biomolecular directa d'aquesta pràctica en el sud-est asiàtic. L'estudi, publicat a Frontiers in Environmental Archaeology, obre noves vies per conèixer hàbits socials i rituals del passat a través de restes aparentment insignificants.
Els científics van analitzar la placa dental fossilitzada trobada en jaciments de l'edat del bronze a Nong Ratchawat i hi van detectar compostos propis de la nou de bètel, ingredient principal del bètel. Aquesta substància, combinada habitualment amb fulles de piper betle i calç, era mastegada per les seves propietats estimulants, que inclouen una major alerta, sensació d'eufòria i relaxació.
Segons que explica Piyawit Moonkham, arqueòleg de la Universitat de Chiang Mai, aquest descobriment suggereix que el costum de mastegar bètel formava part de les pràctiques culturals a la regió mil·lennis abans del que fins ara es pensava. Tot i que sovint el consum de bètel deixa marques visibles a les dents, com taques vermelloses o fosques, aquest estudi demostra que, fins i tot sense aquestes evidències, se'n pot detectar l'ús mitjançant tècniques químiques.
Shannon Tushingham, coautora de la recerca i conservadora associada d'antropologia a l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, destaca que aquesta metodologia fa possible revelar comportaments "arqueològicament invisibles". "En essència, hem trobat una manera de fer visible allò que era invisible, i s'obre una finestra a pràctiques perdudes fa mil·lennis", afirma.
La mastegada de bètel, tot i estar en declivi actualment, encara es practica en algunes comunitats i ha estat una tradició social i cultural arrelada durant segles. Aquest nou estudi confirma que el seu ús s'endinsa molt més en el passat del que es creia, i posiciona les dents com una font clau per entendre costums antics.