Una excavació arqueològica al districte de Sants-Montjuïc ha tret a la llum un dels jaciments més destacats dels últims anys a Barcelona: les restes d'una pedrera romana a cel obert datada entre els segles II i I aC, que es considera una de les més antigues no només de Catalunya, sinó de tot Europa.
Les restes s'han localitzat durant una intervenció prèvia a la construcció d'un edifici als carrers dels Ferrocarrils Catalans i Vilageliu i Gavaldà. L'empresa encarregada de l'excavació, AGER, amb el director Andrew Kelly al capdavant, ha documentat un tram de trenta metres de gres blanc quarsític del Miocè, amb clares marques de pic i tascons, així com fragments de ferro incrustats que evidencien les tècniques d'extracció utilitzades pels romans.
La importància de la troballa ha fet que es decideixi conservar un tram de vuit metres de llargària i tres d'alçària al segon pis del soterrani del futur edifici. A més, s'ha elaborat un model en 3D gràcies a tècniques de fotogrametria que permetran estudiar el jaciment en detall i divulgar-ne el valor patrimonial.
La descoberta confirma que la pedrera original romana a Montjuïc era molt més extensa del que es pensava fins ara. De fet, complementa el tram ja conegut des del 1990, de cinquanta metres de llargària i deu d'alçària. Segons la doctora Anna Gutiérrez García, cap de la Unitat d'Estudis Arqueomètrics de l'ICAC i especialista en pedreres romanes, "es tracta d'un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat", fet que el converteix en un referent clau per a l'estudi de les pedreres romanes i l'ús dels recursos lapidis a la Hispània romana.
La pedra de Montjuïc, sedimentada fa quinze milions d'anys, ha estat utilitzada des d'època ibèrica per construir edificis a Barcino, però també a altres nuclis antics com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa aporta dades no només sobre les tècniques d'explotació de fa més de dos mil·lennis, sinó també sobre el passat comercial i urbanístic de la muntanya.
Els treballs continuaran amb estudis detallats dels materials trobats per afinar-ne la datació i ampliar el coneixement sobre el context paleoambiental i les tècniques de l'època.