Descobreixen prop de Lió un mausoleu romà inspirat en la tomba de l'emperador August

L'estructura monumental de Saint-Romain-en-Gal, datada cap a l'any 50 dC, podria pertànyer a un membre de l'elit imperial

S'ha descobert a Saint-Romain-en-Gal
S'ha descobert a Saint-Romain-en-Gal Julien Bourreau / Musée Gallo-Romain in Saint-Romain-en-Gal
2 de setembre del 2025
Autor
Genís Casanovas
Guardar a favorits

Un equip d'arqueòlegs ha descobert a Saint-Romain-en-Gal, una petita localitat de 2.000 habitants situada vora Lió, les restes d'un gran mausoleu romà aixecat en honor a un personatge destacat de l'imperi. Tot i que la seva identitat encara és desconeguda, els experts apunten que es tractaria d'un membre de l'aristocràcia amb forts vincles amb el poder imperial.

El mausoleu, construït cap a l'any 50 dC, té un diàmetre interior de 15 metres i originalment s'alçava més de sis metres d'altura, cosa que el feia visible per a tothom que arribava a la colònia romana de Viena pel riu Roine. Segons Giulia Ciucci, directora científica dels jaciments del Museu gal·loromà de Saint-Romain-en-Gal, l'edifici segueix el model del famós mausoleu d'August a Roma, primer emperador de l'imperi.

Només es coneixen divuit túmuls funeraris d'aquest tipus a França, però aquest és l'únic de planta circular que es conserva en un estat tan complet. "La monumentalitat de la construcció demostra la importància política i social del difunt, que volia continuar present fins i tot després de la mort", afirma Ciucci.

La campanya arqueològica de 2025 també ha tret a la llum tres botigues dels segles I i II dC, que formaven part d'un edifici comercial ja identificat a finals dels anys vuitanta. Les evidències apunten que el conjunt va ser destruït per un incendi. A més, s'han localitzat dos tallers amb cubetes destinades al trepitjat de teles de llana –per reforçar-les i impermeabilitzar-les, especialment per a les togues blanques ciutadanes– i un tercer amb un forn que podria haver servit tant per a la fabricació de vidre com per a l'elaboració de pa.

Martine Publié, vicepresidenta del departament del Roine encarregada de Cultura i Turisme, ha destacat l'impacte pedagògic i cultural d'aquestes excavacions, obertes al públic durant l'estiu. Les properes campanyes, previstes per al 2026 i el 2027 amb la col·laboració de diverses universitats franceses i el CNRS, se centraran a desxifrar la identitat del personatge enterrat sota aquest mausoleu excepcional.