Descobreixen quatre caps de lleó de bronze en una tomba romana a Israel

Els discs, probablement usats com a nanses per baixar el taüt al sepulcre, podrien indicar l'alt estatus del difunt enterrat fa 1.900 anys a Khirbat Ibreika

Els tres lleons trobats a Israel
Els tres lleons trobats a Israel Israel Antiquities Authority
28 de juny del 2025
Autor
Genís Casanovas
Guardar a favorits

Un equip d'arqueòlegs ha descobert quatre caps de lleó de bronze en alt relleu en una tomba romana de fa uns 1.900 anys al centre d'Israel. Malgrat la seva semblança amb antics picaportes, aquests discs podrien haver tingut una funció molt diferent. La troballa, feta l'any 2018 durant una excavació preventiva a Khirbat Ibreika, prop de Kfar Saba i a uns deu quilòmetres al sud-oest de Tel-Aviv, ha estat publicada recentment a la revista 'Atiqot, de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel (IAA).

Els quatre discs, trobats dins d'una tomba encara segellada, mostren caps de lleó amb trets facials lleugerament diferents, així com variacions en la forma de la crinera. Tot i que el lleó és una figura simbòlica habitual en moltes cultures –que representa força, coratge i noblesa–, la posició i el disseny dels discs indiquen que no es tractaria de simples elements decoratius o de picaportes, com molts altres exemplars trobats a Israel amb anelles a la boca. En aquest cas, les anelles estan situades a la part superior del cap.

Els investigadors proposen que els discs estaven fixats al taüt de fusta –del qual només queden fragments– i que les anelles servien per passar-hi unes barres i facilitar el descens del fèretre dins el sepulcre. No obstant això, els discs es van trobar apilats curosament a un costat de la tomba, un detall que obre nous interrogants: si formaven part del taüt, per què es van retirar i col·locar ordenadament fora del lloc original?

La tomba formava part d'un conjunt de vuit enterraments de tipus cista –cambres funeràries de pedra– datats del segle I o II dC. A més dels discs, s'hi van recuperar ossos humans, recipients de vidre, fragments de fusta i un clau, la qual cosa indicava un ritual d'enterrament elaborat. Altres restes trobades al jaciment també apunten l'existència de zones agrícoles d'època bizantina, però no s'hi han detectat restes d'assentaments romans, fet que incrementa el misteri entorn de la presència d'aquesta tomba tan rica i singular.

Els investigadors sospiten que el personatge enterrat era una figura d'alt rang o de gran importància dins la societat de l'època, ateses la singularitat i la qualitat dels objectes trobats. A més, cap altra tomba de la zona ha revelat elements similars.

Segons Elie Haddad, arqueòleg de l'IAA i codirector de l'excavació, "en revisar els nostres magatzems, vam comptar prop de 40 mostres de caps de lleó (la majoria, amb anelles a la boca); en canvi, aquest conjunt és realment diferent". Els investigadors esperen que futures excavacions aportin més llum sobre la funció exacta d'aquests enigmàtics discs i sobre el context cultural del personatge que els va acompanyar al seu últim repòs.