Un equip d'arqueòlegs ha fet una troballa insòlita a la ciutat portuària de Cesarea, a la costa mediterrània d'Israel: un sarcòfag romà de 1.700 anys d'antiguitat decorat amb una escena mitològica poc habitual –un concurs de beguda entre el déu del vi, Dionís, i l'heroi Hèrcules.
"És la primera vegada que trobem aquesta escena en un sarcòfag al nostre territori", afirma Nohar Shahar, arqueòloga de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel (IAA), en un comunicat. Tot i ser un tema conegut en l'art romà, fins ara només s'havia documentat a la regió en mosaics, com els de Zippori o Antioquia.
L'escena es va descobrir durant una excavació a la zona extramurs de la ciutat antiga. Segons expliquen Shahar i la seva companya Shani Amit, "mentre retiràvem la sorra, vam veure la punta d'un objecte de marbre. A mesura que en trèiem més, ens vam adonar que era un sarcòfag esculpit amb figures: déus, animals i arbres. Cada fragment era més impressionant que l'anterior".
L'excavació va posar al descobert una cara sencera del sarcòfag, on es veu Hèrcules estirat damunt una pell de lleó i amb una copa a la mà. Posteriorment, l'equip de conservació de l'IAA va restaurar i muntar els fragments restants i es va revelar l'escena central: Dionís envoltat per les seves seguidores, les mainades, i diversos sàtirs, mig homes mig cabres. També hi apareixen animals com lleons i tigres, així com els déus Hermes i Pan.
La representació mostra clarament el desenllaç del repte: Dionís guanya el duel, mentre que Hèrcules, visiblement embriac, cau derrotat. "La seva postura ens indica que ja no es pot mantenir dret; la resposta és clara", afirma Shahar.
Tot i que les processons de Dionís són habituals en sarcòfags romans dels segles II i III dC, aquest concurs de beguda és excepcional. "No es tracta només d'una celebració; sembla que aquestes figures acompanyen el difunt en el seu últim viatge. El vi i el ball simbolitzen l'alliberament i la transició cap a una altra vida", explica l'arqueòloga.
El sarcòfag, probablement importat des del nord-oest de Turquia –on hi havia tallers especialitzats en marbre–, va ser segurament encarregat per una família pagana acabalada de Cesarea. "No hi havia producció local de marbre a l'antic Israel", diu Shahar al Times of Israel. "És molt probable que la major part de l'escultura es fes allà, amb els detalls finals afegits aquí".
El lloc on s'ha trobat, fora de les muralles de la ciutat romana, fa pensar que l'àrea d'entrada a Cesarea era més extensa i rica en troballes del que es pensava fins ara. Curiosament, aquesta zona també s'utilitzava durant l'època bizantina, al segle IV, cosa que indica que els bizantins van continuar fent servir estructures romanes.
De fet, al segle VI dC, l'indret es va convertir en un abocador, tapat per capes de fragments ceràmics i deixalles. Però, a sota de tot això, han aparegut estructures i restes de gran valor arqueològic, incloent-hi aquest espectacular sarcòfag, que ara es troba en procés de conservació abans de ser mostrat al públic.