Una excavació al jaciment d'Áspero, al Perú, ha tret a la llum les restes d'una dona pertanyent a la civilització caral, la més antiga d'Amèrica, que va ser enterrada entre el 3000 i el 1800 aC. Es tracta de la tomba més antiga localitzada fins ara a l'Amèrica del Sud.
La dona, d'entre 20 i 35 anys, feia 1,5 metres d'alçada i gaudia d'un estatus elevat, com demostra l'aixovar amb què va ser enterrada, consistent en collarets, petxines, teixits i peces de ceràmica. El seu cos també es troba en molt bon estat de conservació, amb restes de pell, cabell i ungles, i fins i tot conserva un tocat al cap. Està cobert amb diverses capes de teixits, entre els quals destaca un mantell de plomes. La tomba s'ha trobat a l'interior de la Huaca de los Ídolos, una mena de temples piramidals propis dels caral.
La troballa aporta informació rellevant sobre aquesta cultura peruana, encara molt desconeguda. Demostra que la civilització caral estava més avançada del que es pensava fins ara, i, sobretot, que les dones hi ocupaven un paper important.