Una missió arqueològica egípcia ha descobert una ciutat bizantina excepcionalment ben conservada a l'oasi de Dakhla, al desert occidental d'Egipte. L'assentament, datat al segle IV dC, havia quedat enterrat sota la sorra durant prop de 1.600 anys i constitueix una de les troballes més importants dels darrers anys per conèixer la vida en aquesta regió durant el període bizantí.
Les excavacions han posat al descobert una ciutat planificada amb carrers que s'entrecreuen en forma de quadrícula, places obertes i una gran basílica cristiana situada al centre. Els arqueòlegs també hi han localitzat dues torres de vigilància, habitatges construïts amb tova, forns de pa, cuines i eines per moldre cereals, elements que permeten reconstruir amb detall les activitats quotidianes dels seus habitants.
Entre les peces més destacades hi ha prop de 200 fragments de ceràmica utilitzats com a suport d'escriptura amb textos en copte i grec que documenten transaccions comercials, correspondència i altres aspectes de la vida administrativa de la comunitat. A més, s'hi han recuperat monedes de bronze amb la imatge d'emperadors bizantins i un conjunt de monedes d'or encunyades durant el regnat de Constanci II (337-361 dC), que han permès precisar la cronologia del jaciment.
Els investigadors consideren que aquest descobriment aporta una informació molt valuosa sobre l'organització urbana, la vida religiosa i l'activitat econòmica de les comunitats cristianes que habitaven els oasis del desert occidental durant els primers segles del cristianisme. L'excel·lent estat de conservació de la ciutat converteix el jaciment en una finestra privilegiada per entendre un període clau de la història d'Egipte sota domini bizantí.