Un equip d'arqueòlegs ha descobert davant la costa de l'illa croata de Mljet les restes d'un vaixell bizantí enfonsat entre els segles VII i VIII que contenia el conjunt d'objectes d'or més gran recuperat fins ara d'un derelicte al Mediterrani. La troballa, considerada excepcional pels investigadors, aporta noves pistes sobre el comerç, la diplomàcia i les rutes marítimes de l'imperi bizantí durant l'alta edat mitjana.
Entre els objectes recuperats hi ha diversos conjunts de cinturons d'or decorats amb robins, maragdes i perles, així com monedes encunyades durant el regnat de quatre emperadors de la dinastia d'Heracli. Els arqueòlegs també han localitzat un anell sigil·lar d'or que podria representar l'emperador Heracli, que va governar l'imperi bizantí entre els anys 610 i 641. Segons els investigadors, aquesta peça només podia haver estat utilitzada per un alt funcionari amb autorització per segellar documents en nom de l'emperador.
En conjunt, els objectes d'or recuperats superen els 600 grams de pes, fet que converteix aquest carregament en el tresor d'or més important descobert fins ara en un naufragi de tota la Mediterrània. L'Institut Croat de Conservació, que dirigeix les excavacions des del 2015, considera que es tracta d'un dels descobriments arqueològics més rellevants dels darrers anys a la regió.
A més dels objectes de luxe, els bussejadors han recuperat àmfores, recipients de ceràmica i peces de jocs de taula, un carregament molt divers que planteja nombrosos interrogants. Els especialistes es pregunten per què una mateixa embarcació transportava objectes de gran valor al costat de mercaderies d'ús quotidià. Una de les hipòtesis és que les joies estaven destinades a ser refoses i transformades en noves peces, mentre que una altra apunta que podrien formar part d'un enviament diplomàtic destinat a una potència estrangera.
La troballa és especialment significativa perquè correspon a un període del qual es conserven molt poques fonts escrites. Durant molt de temps, els segles VII i VIII van ser considerats una etapa de decadència econòmica i cultural a Europa, però les investigacions més recents han qüestionat aquesta visió. El derelicte de Mljet reforça la idea que les xarxes comercials i les comunicacions marítimes continuaven actives a l'Adriàtic, malgrat les dificultats polítiques i militars de l'època.
Els investigadors també intenten esbrinar quin era el veritable objectiu del viatge. La presència d'objectes relacionats directament amb la cort imperial fa pensar que a bord hi podria viatjar un alt dignatari bizantí, possiblement al capdavant d'una missió diplomàtica. Una altra possibilitat és que es tractés simplement d'un membre de l'elit que s'havia embarcat en un vaixell mercant carregat de productes diversos.
Per als arqueòlegs, cap de les hipòtesis es pot confirmar encara. Les excavacions continuaran durant els pròxims anys amb l'objectiu de recuperar nous materials i reconstruir la història d'un viatge que, més de tretze segles després del seu tràgic final, continua envoltat de misteri. Els experts coincideixen, però, que aquest derelicte ofereix una finestra única per comprendre millor un dels períodes més desconeguts de la història de l'imperi bizantí i del comerç marítim a la Mediterrània.