Un equip d'arqueòlegs ha descobert prop d'una vintena de llengües d'or en una antiga necròpolis de Marina el-Alamein, a l'oest d'Alexandria, una troballa que aporta noves evidències sobre les creences funeràries de l'Egipte dels períodes ptolemaic i romà. Segons els investigadors, aquests petits amulets es col·locaven a la boca dels difunts perquè poguessin parlar davant del déu Osiris durant el judici que, segons la religió egípcia, determinava el destí de les ànimes en el més enllà.
Les peces han aparegut durant les excavacions de divuit tombes recentment localitzades, onze de les quals excavades a la roca i set construïdes amb blocs de pedra calcària. Diverses sepultures es trobaven en un estat de conservació excepcional i, en alguns casos, semblaven no haver estat alterades des de l'antiguitat.
Entre els amulets recuperats destaca una llengua d'or amb forma de l'Ull d'Horus, un dels símbols més importants de la religió egípcia, relacionat amb la protecció, la salut i la regeneració. Els especialistes interpreten aquestes peces com a amulets funeraris destinats a garantir que els difunts poguessin pronunciar les fórmules sagrades necessàries per accedir a la vida eterna.
L'or tenia un valor simbòlic molt especial a l'antic Egipte, ja que era considerat la "carn dels déus". Per aquest motiu, aquest metall s'associava a la immortalitat i al poder diví. Les llengües d'or formarien part dels rituals descrits al Llibre dels Morts, on s'indica que el difunt havia de conservar la capacitat de respirar, parlar, menjar i beure després de la mort.
Aquest tipus d'amulets ja havia estat documentat en altres jaciments egipcis dels períodes ptolemaic i romà, però la concentració localitzada ara a Marina el-Alamein és una de les més importants dels darrers anys.
No obstant això, alguns especialistes demanen prudència en la interpretació de totes les peces. Un arqueòleg consultat per la premsa especialitzada considera que almenys un dels objectes, decorat amb una espiga de blat, podria correspondre a un altre tipus d'amulet relacionat amb la fertilitat, més que no pas a una llengua d'or.
A més dels amulets funeraris, les excavacions han recuperat una petita esfinx d'estuc, una estela funerària de pedra calcària que representa un home sostenint un ocell i una escultura inacabada que sembla correspondre a Afrodita, deessa grega de l'amor. Aquest conjunt confirma la intensa influència hel·lenística sobre la ciutat durant els segles posteriors a la conquesta d'Egipte per Alexandre el Gran.
Marina el-Alamein va ser una pròspera ciutat portuària de la Mediterrània que reunia comerciants, mariners i artesans procedents de diversos indrets del món antic, com Grècia, Xipre i l'Àsia Menor. Aquesta diversitat cultural es reflecteix tant en l'arquitectura com en les pràctiques funeràries del jaciment, on conviuen elements propis de les tradicions gregues i egípcies.
Els investigadors assenyalen que, malgrat aquesta influència multicultural, els ritus d'enterrament continuaven responent majoritàriament a les creences egípcies sobre la mort i la resurrecció, fet que converteix el jaciment en un testimoni excepcional de la convivència entre dues grans tradicions del món antic.