Un equip d'arqueòlegs ha tornat a sacsejar la comunitat científica amb un descobriment sorprenent a Dijon: almenys cinc nous cossos de més de 2.000 anys d'antiguitat han estat trobats enterrats en posició asseguda i orientats cap a l'oest, una pràctica funerària tan inusual com difícil d'explicar.
Les restes han estat localitzades durant unes excavacions al recinte d'una escola en obres, en el marc d'un projecte liderat per l'Institut Nacional de Recerca Arqueològica Preventiva. Aquestes noves troballes s'afegeixen a les 13 sepultures similars descobertes el 2024 al mateix indret, reforçant la idea que es tracta d'un patró deliberat i no d'un fet aïllat.
Els esquelets presenten característiques sorprenentment homogènies: tots corresponen a homes adults d'entre 40 i 60 anys, amb signes de bona salut general però també evidències d'una intensa activitat física. Alguns mostren ferides no cicatritzades, incloent-hi talls als braços i impactes al crani, fet que suggereix morts violentes.
Els investigadors apunten que aquestes pràctiques podrien estar relacionades amb els gals, que habitaven la regió abans de la conquesta romana liderada per Juli Cèsar durant les guerres Gàl·liques. L'únic objecte trobat fins ara –un braçalet de pedra negra datat entre els segles III i II aC– reforça aquesta hipòtesi cronològica.
Malgrat tot, el significat d'aquest tipus d'enterrament continua sent un enigma. Només es coneixen uns 75 casos similars arreu del món, sovint situats prop d'àrees d'importància social o religiosa, i gairebé sempre associats a homes adults.
Segons els experts, aquests individus podrien haver estat guerrers, membres d'una elit o figures amb un paper polític o espiritual destacat. Tanmateix, cap teoria no ha pogut ser confirmada.
"Encara no en tenim una hipòtesi clara", admeten els investigadors, evidenciant la frustració d'un descobriment que, lluny de resoldre dubtes, n'obre encara més sobre les pràctiques i les creences d'aquestes societats antigues.