Un equip d'arqueòlegs i investigadors que excavava antics enterraments a la República de Sakha-Iacútia, al nord-est de Sibèria, ha descobert la mòmia d'una xamana iacuta en un estat de conservació extraordinari. Les baixes temperatures del permafrost han permès preservar el cos i la indumentària de la dona, que va morir fa més de 250 anys.
La troballa s'emmarca en un conjunt d'excavacions que han tret a la llum les restes momificades naturalment de 122 persones que van viure a la regió entre els segles XIV i XIX. Aquestes descobertes han proporcionat informació clau sobre la història, l'organització social i les pràctiques culturals dels iacuts.
Els estudis sobre l'origen d'aquest poble indiquen que els iacuts provenen de migracions procedents de la regió del llac Baikal, probablement durant l'expansió de l'imperi mongol, o després d'aquest, als segles XIII i XIV. Amb el temps, van desenvolupar una manera de viure adaptada a un entorn extremament dur, basada sobretot en la cria de cavalls i vaques, que els proporcionaven transport, aliment i materials per a la roba, a diferència d'altres pobles veïns més dependents dels rens.
El xamanisme va tenir un paper central en les comunitats iacutes durant segles. Els xamans eren figures clau, encarregades de guiar i protegir espiritualment el grup. Aquesta tradició, però, va començar a transformar-se a partir del 1632, quan les forces russes van arribar a la regió per controlar el comerç de pells i es va iniciar un procés de profund canvi social, cultural i religiós.
Segons els investigadors, la xamana descoberta formava part de la tribu més influent de la zona. Va ser enterrada dins d'un taüt fet amb un tronc d'arbre i vestida amb diverses capes de roba, entre les quals destaquen un vestit de llana vermella, un barret de pell tradicional i uns escalfadors de cames de cuir fins a la cuixa. L'anàlisi genètica ha revelat, a més, que els seus pares eren parents de segon grau, un detall que ajuda a entendre millor l'estructura social de les comunitats iacutes de l'època.
Els resultats d'aquestes investigacions han estat publicats a la revista Nature. L'estudi analitza restes esquelètiques i càlculs dentals mitjançant tècniques avançades d'ADN antic, i se centra especialment en el període comprès entre el 1500 i el 1922. Les dades genètiques mostren com la conquesta russa va modificar progressivament la composició de la població local.
En el moment de l'enterrament de la xamana, el cristianisme s'estava estenent per la regió. Tot i això, els científics apunten que algunes tribus iacutes podrien haver resistit aquest procés i mantingut les seves creences tradicionals, com el xamanisme, durant dècades. La descoberta reforça la importància del permafrost com a arxiu natural de la història humana en una de les regions més fredes del planeta.