Quan el Vesuvi va entrar en erupció l'any 79 dC, uns 2.000 habitants de Pompeia van morir atrapats a la ciutat. La majoria dels seus veïns, però, van aconseguir fugir-ne. Ara, una recerca publicada a la revista Scavi di Pompei demostra que els més desafavorits –incapaços de començar una nova vida en altres indrets– van tornar a les ruïnes i hi van viure durant gairebé 400 anys.
Les excavacions al barri de la Insula Meridionalis han posat al descobert com antics baixos convertits en soterranis es van reaprofitar amb forns, molins i llar de foc. Els habitants ocupaven els pisos superiors, mentre que a la part baixa acumulaven runa i improvisaven espais de treball.
Segons Gabriel Zuchtriegel, director del Parc Arqueològic de Pompeia, aquesta etapa posterior a l'erupció mostra "no tant una ciutat, sinó un assentament gris i precari, un campament de barraques que creixia entre les ruïnes encara recognoscibles".
Els arqueòlegs apunten que aquests supervivents van conviure amb nouvinguts que buscaven tresors entre la runa. Malgrat que Pompeia fou finalment abandonada al segle V, aquestes troballes ofereixen una nova visió: la ciutat no va morir el 79 dC, sinó que va sobreviure en forma de comunitat pobra i improvisada durant segles.