Desxifren una tauleta amb una inquietant maledicció escrita en grec fa 2.000 anys

Una làmina de plom descoberta als Països Baixos invocava déus i dimonis perquè castiguessin els enemics del seu autor

La tauleta descoberta amb una maledicció escrita
La tauleta descoberta amb una maledicció escrita Elke Fuchs, Institut für Papyrologie, Universität Heidelberg
4 de juliol del 2026
Autor
Carla Galisteo Valera
Guardar a favorits

Un equip d'investigadors de la Universitat de Heidelberg ha aconseguit desxifrar una tauleta de maledicció de gairebé 2.000 anys d'antiguitat trobada a l'antiga ciutat romana de Coriovallum, l'actual Heerlen, als Països Baixos. La petita làmina de plom, localitzada durant unes excavacions arqueològiques sota la plaça de l'ajuntament, està inscrita en grec antic i constitueix una troballa excepcional, ja que la majoria de peces similars descobertes al nord de l'imperi romà estan escrites en llatí.

Per revelar una inscripció gairebé invisible a simple vista, els investigadors van utilitzar una tècnica fotogràfica anomenada reflectance transformation imaging (RTI), que combina imatges amb diferents angles d'il·luminació. L'anàlisi va identificar tres grups de textos, una invocació a diverses divinitats i dimonis segons la tradició màgica egípcia i tres símbols esotèrics, coneguts com a characteres, que es creia que facilitaven la comunicació amb les forces sobrenaturals.

Les anomenades defixiones, o tauletes de maledicció, eren habituals al món grecoromà entre els segles I i IV dC. Els seus autors hi escrivien encanteris destinats a perjudicar rivals en litigis, competicions esportives, negocis o conflictes personals, i després les enterraven perquè els déus de l'inframon fessin efectiva la maledicció. Fins avui, se n'han localitzat més de 2.000 arreu de l'antic imperi romà.

Els experts consideren que la peça de Heerlen és especialment valuosa perquè combina la llengua grega amb fórmules màgiques d'influència egípcia en una regió allunyada dels grans centres culturals de la Mediterrània. La descoberta aporta noves proves sobre la difusió de les creences màgiques a les províncies romanes i sobre la diversitat cultural que caracteritzava l'imperi fa gairebé dos mil·lennis.