La Cova 338, situada a 2.235 metres d'altitud a Queralbs, a la vall de Núria, ha estat identificada com la cova prehistòrica amb ocupacions humanes situada a més altitud coneguda fins ara als Pirineus. La descoberta, liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'IPHES-CERCA, suposa un canvi de paradigma en la interpretació de l'ús de les zones d'alta muntanya durant la prehistòria.
La recerca, publicada a la revista Frontiers in Environmental Archaeology, demostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC. Aquesta continuïtat d'ús contradiu la idea tradicional que considerava aquests entorns com a espais marginals, ocupats només de forma esporàdica, i apunta a una presència humana organitzada i planificada en plena alta muntanya.
Les excavacions han revelat una gran quantitat de restes arqueològiques, com estructures de combustió, fauna, ceràmica i minerals verds rics en coure, que evidencien activitats diverses i una explotació directa dels recursos naturals. També s'hi han trobat objectes d'ornamentació, com penjolls elaborats amb petxines marines i dents d'os bru, que indiquen pràctiques simbòliques i connexions amb altres territoris.
Els investigadors conclouen que aquest jaciment confirma que els Pirineus no eren un territori secundari per a les comunitats prehistòriques, sinó un espai integrat dins les seves estratègies de mobilitat i explotació del medi. La Cova 338 es consolida així com una referència clau per entendre el paper de l'alta muntanya en la prehistòria europea.